Tastant els 6a’s de l’Ermita (Arbolí)

Dissabte vam posar rumb a l’ermita per a que el Marc conegués el sector i mirar d’afagar els dos més confiança amb els 6a no catalogats de “suaus”. Primer vam anar a fer Agulla transpuenting (5) per escalfar. La tenia feta de la setmana passada i encara que em va costar menys, no m’acaba de fer el pes. El Marc diu de pujar-la de primer i tot i que té algun moment de dubte per la meitat, la treu sense problema. Volia anar a buscar ja algun 6a (l’objectiu del dia) i no provar la Dies de fred (5+) del costat. En la primera visita de fa bastants mesos la vaig intentar de primer i no vaig poder passar de la meitat. No volia que se’m creués avuí i ja no provar els 6a. Però al Marc li fa gràcia i realment em dic que si no puc amb aquesta on vaig a buscar algo més alt. Així que me la miro i encara que no recordo bé des d’abaix el pas que em va tumbar, tiro cap amunt. M’he de pensar una mica més del compte el deixar enrera la primera xapa però al final surt la seqüència bé. Xapo la segona i em veig ficat al pas que no vaig poder superar fa mesos. El meu cos el reconeix, reconeix la postura, però no reacciona amb les mateixes sensacions. Aquella vegada no vaig ser capaç de fer el pas cap a munt per falta d’equilibri i per falta de decissió. Ara noto molt més control de la situació i veig clar el pas. Equilibri, una mica d’apretada i agafo el canto salvador. Em dona molta alegria veure que he fet el pas apretant una mica però controlat en tot moment. Molt content continuo gaudint de la via i arribo a reunió. Després la puja el Marc i coïncidim en que ens ha semblat bastant maca i amb moviments bonics i “tècnics” pel nostre grau.

Ens desplacem a peu de Wolgrot (6a). La línia i els comentaris que hem llegit sobre ella ens atreu, tot i que em dona una mica de respecte. Entro per l’esquerra esquivant un forat amb bastantes vespes i xapo la primera. Continuo pujant no nerviós però sí molt concentrat. A una de les xapes em quedo una mica indecís i noto que els braços es carreguen una miqueta. Així que em penjo, més per prudència perquè no vull carregar-me en no saber encara el que em queda per dalt que per necessitat imperiosa. Continuo i arribo a intentar xapar la darrera abans de reunió. Aquí em vaig liar perquè després el Marc arribaria al mateix lloc més per l’esquerra i en una possició més còmoda. Postura superfanàtica per a mi per xapar, amb el puny a un forat al sostre i buscant com posar la cama esquerra per equilibrar i no fer la bissagra. Em vaig petant i no acabo de trobar la postura i clar, quan tens la xapa als morros, o xapes o “voles”… Al final evito la caiguda aconseguint bloquejar el peu i xapant amb les darreres forces. Descanso una mica i ja encaro el pas final. Molt maca la via que en una propera visita intentarem possar-li el punt vermell.

Ramon a la darrera xapa de Wolgrot (6a)

Després la puja el Marc i li encanta, encara que es queda amb les ganes d’entrar per la dreta amb un llençament a un forat al sostre, però que les vespes que hi havia al davant li eviten provar-ho bé.

Animats marxem a peu de El Nou testiclamen (6a) i comentem l’entrada. El Marc confia més en els seus braços que jo i diu de fer-li un pegue per veure com xapar. I efectivament, un parell d’apretades i xapa. Després ens mirem com passar d’allà. Fem algunes proves i al final veiem la seqüència teòrica. El Marc torna a confiar en els seus braços, la prova i a munt! No li agrada anar de primer però ja li animo a continuar i xapa la segona. En deixar aquesta enrera es bloqueja, es queda parat i li arranca la moto a la cama esquerra. No és un tram difícil però la falta de costum d’anar de primer li passa factura i no veu res. Li dono ànims des d’abaix i al final veu un peu salvador que li permet arribar a la tercera xapa. No té ganes de més emocions i baixa. Arriba el meu torn, apretada i encara que pensava que no podria, deixo enrera la primera xapa. Ja envalentonat em planto a la tercera i continuo cap a dalt. Torno a fallar en xapar a reunió on m’agafo al mosquetó abans de passar la corda. Però ja que estic faig uns quants intents fins que trec una seqüència amb la que deixo el mosquetó de reunió a l’alçada del melic i bastant còmode. Solament faltarà veure si puc arribar amb els peus correctament col·locats des d’abaix per repetir la següència. En una propera visita…

En baixar, encara al Marc li donaria temps a repetir la seqüència de xapatge mentre jo li gravava en vídeo.

Marc xapant la primera de El Nou testiclamen (6a)

Es fa l’hora de dinar i ja diem de marxar, animats però veient que podem provar 6a’s amb força garanties de muntar-los i comprovant que anem avançant.