Enviat per: pentacour | 30 Març 2011

Reflexió introspectiva sobre la degradació del rendiment per factors que minven la meva concentració

Títol rimbombant per una piada no menys rimbombant… Estem a dimecres i les ganes de roca ja comencen a afectar… Mentre compila un programa (una de les excuses dels informàtics) estava rellegint l’entrada del Josep i m’he quedat pensant en el susceptible que sóc a diversos factors que em puc trobar a l’hora d’escalar.

Partim de que estant al 100% motivat i sense problemes físics el meu nivell actual podria ser de V+/6a suaus a vista, i que no tinc por a intentar vies dures d’aquests graus asumint que puc caure. Es podria dir que no he provat tampoc res més alt. Però aquest 100% de rendiment ideal és molt susceptible d’anar baixant per diversos motius, incidint en una falta de concentració i en una por incremental a caure. A més, és acumulable entre vies i solament es pot reiniciar davant un éxit incontestable (algun encadenament desitjat, per exemple). Val a dir que no em considero millor ni pitjor que algú al que li doni igual el que exposaré a continuació. L’important és passar-s’ho bé escalant, cadascú a la seva manera i com això li ompli, i tampoc preguntaré si va encadenar la via així o aixà. Solament que ara mateix si faig alguna comparació és amb mi mateix, i vull valorar si vaig millorant i quin és el meu grau per tal de saber a quines vies puc aspirar. L’ideal és arribar algun dia a dir: el grau no m’importa, el que m’importa és la via. Però per arribar a això, he de saber on estic i he de seguir un camí.

I sense més preàmbuls, aquí va la la meva llista de factors degradadors del meu rendiment:

– Em posen les cintes: -20% . Ho reconec, si algún m’ha posat les cintes tinc la sensació de que ja no és el mateix. Suposo que quan pugi altres graus em fixaré en altres coses, però ara això em pesa. Estic pujant i veig la cinta i ja em pregunto: xapo o m’espero a l’alçada en que jo possaria la cinta? Si vaig sobrat ho resolc ràpidament, però i si estic apurat? Clar, veus que pots caure però que pots xapar si vols. Què faig?… O estic apurat però bueno, sé que em podré agafar a la xapa en un moment donat. Clar, però llavors ja no és el mateix. Vaig de primer però no és igual que si no tingués res per agafarme… Aquest diàleg en plena via no es bo…

– Pujo en top-rope: -50% . Això ha anat a pitjor. Pujar en top rope ja no ho faré mentre em mogui en el grau que estic ara i pensi com penso. Si és del meu grau o al grau que aspiro ja pujo rebotat dient-me “així no avançaràs!”. I si és un parell de graus més tampoc, perquè pujo dient-me “per a que intentes això si encara et queden dos graus. Encara que ho facis, què t’aporta?”. Aquest diàleg en plena via no es bo…

– La via amb la que escalfo em fa patir: -20% . Ara escalfo amb V, però ja em pasava quan escalfava amb 4+. Soc conscient de que em costa molt escalfar i faig doscents estiraments, bec aigua, em miro la via, me la remiro, poso un peu, el baixo… perquè vull començar amb bones sensacions sense ensurts. Però m’afecta bastant el resultat de la primera via de la jornada.

– Expossició important pel grau: -40%. Més aplicat a boulder perquè no m’ho he trobat a vies. Afrontar un 4 de bastant alçada amb un pas “complicadet per ser un 4” i a sobre a dalt, amb el consegüent risc de fer-me mal no em motiva gens. Encara que segurament no va ser així, internament ja penso que el que el va obrir, de sobrat, estaria amb els seus problemas de 7c i amb un braç lligat a l’esquena va fer aquest i ala, un 4; i jo, pobre pardillo, jugant-me el tipus amb un trist 4. Suposo que quan arribes a un grau ja fas vies/problemes perquè t’agradin, independentment del grau, i que amb una ullada ja ets capaç de valorar el risc que correràs. Però els que no hem arribat a aquest nivell kàrmic necessitem un grau més o menys real per saber on ens fiquem i poder anar millorant. Però vamos, no exigeixo res, solament que no em motiva fer-la.

– Anar amb un company amb bastant més nivell: -20%. Ho admeto, no em concentro igual que si el meu company té un nivell semblant al meu. Si vaig amb algú de bastant més nivell em deixo portar, no penso igual perquè “què li he d’explicar jo” i quan estic a la via és una lluita entre decidir jo o preguntar-li al company que ha passat abans per aquí i sap més que jo. Del que exposo, crec que és el punt més greu i a corregir, perquè em limita bastant.

– Saltar-me algun pas complicat de la via: -40%. Vull fer la via com la va pensar l’aperturista. Si em salto algun pas dur ja veig que puc plegar, perquè mentalment em quedo en aquell pas pensant que l’hauria d’haver fet.

– Que tingui la primera xapada: -40%. El mateix que abans. Per a mi la via ja no és la mateixa i personalment jo no li puc posar el punt vermell.

I pot ser que hi hagin més factors i que aquesta llista pugui crèixer, encara que el que m’agradaria és anar tatxant punts i que decreixi. Almenys el tema del company amb bastant més nivell que jo i el que em determini tant la primera via del dia. La resta ja és una manera de pensar que tinc ara i que és tan senzill com poder dir-me a mi mateix que aquella via la puc pujar sense ajudes extres. Però és una cosa molt personal; cadascú s’ho passa bé a la seva manera i té les seves motivacions.

I bueno, sembla que ja ha acabat de compilar el programa…


Responses

  1. Molt bon llistat i una actitud per “progressar adecuadament”.. 😉 ( per mi es més important progressar com a escalador, alpinista, persona, que en el tema dels graus… )

    Si que es important ser conscient del que fem i com ho fem… i sobre tot.. a on volem arribar com a escaladors… ( el millor del món, a fer 7c o disfrutar mentres escalo.. ;-)))

    Si que et puc dir, que hi ha un tema universal que et fa progressar de forma rápida i escalar més grau del que penses que realment tens.. el conegut com ….
    CHATY-FACTOR.. !!!! 🙂 ( si el peu de vía está ple de “chatys”.. no sé de on collons surten les forçes.. peró ja et dic que arriebm a la cadena amb un estillaso del copón.. 😉 jajajjaa… a disfrutar.. !!!

    Me permito dejarte un link sobre la conexión consciente ( Ron kauk )

    http://cimasycronopios.blogspot.com/2008/04/conexin-consciente.html

  2. Jeje, doncs estaré atent a quan em trobi amb un possible CHATY-FACTOR i a veure si així puc posar algun punt que sumi percentatge en aquest llistat tan negatiu… 😉

    Maco el link que has posat. Després a casa ja el tornaré a llegir amb la música tranquilament.

    Salut!

  3. Completament d’acord amb el factor CHATY-FACTOR… Això deu ser innat.. Per altra banda, diria que hauriem de practicar les caigudes, per superar alguns d’aquests altres factors que condicionen. És qüestió de què el cervell aprengui que les cines, els mosquetons i la corda, per més que facin un bon “saque”, generalment no es trenquen. Almenys, això és el que diuen les estadístiques. si vole fem alguna sortida i dediquem bona part de la jornada a caure… primer poc, després una mica més i finalment, a punt de xapar… També és bo tenir experiència en les caigudes, per no deixar un menisc a la roca… L’altra opció seria portar sempre xiques a les vies, però això ja és més complicat… je, je.

  4. Bueno realment, si estic concentrat, encara que no m’agrada, la possibilitat de caure no és una cosa molt molt determinant (sempre que no sigui una caiguda dolenta). Si em desconcentro sí que tot son “peros”… Encara que no està de més assajar per evitar picar malament a la paret. O si s’ha de caure amb xiques, saber caure amb estil 😉

  5. […] algun 6a de primer però vaig voler provar Recoponostiofono (6a) en top (assumint que anava amb un 50% menys de rendiment…), arribant a reunió però fallant unes quantes vegades al crux fins que vaig veure la […]

  6. […] per comprovar sí efectivament, com ens va dir en una ocasió el “Pekas”, funciona el “CHATY-FACTOR”, però ja eren gairebé les dues tocades i ens esperàvem a […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: