Quan vaig començar a escalar fa poc més d’un any va ser un inici intermitent en que vam estar alguns mesos sortint solament una vegada al mes. Però va ser suficient per posar la llavor i fer crèixer amb força les ganes de sortir cada cop més a roca fins el punt actual que a poc que pugui m’escapo encara que sigui sol a la muntanya una estona. A casa estem a punt de fer crèixer la family. Però quan siguem un més anirem a donar-li el pit al peke a peu de via…
El Marc, el meu habitual company de cordada, tenia una cita amb la neu l’altre cap de setmana. Així que vaig obrir el llibre Bloc, Muntanyes de Prades per la pàgina 98, on estava ressenyada la zona de bloc de Les Agulles de l’Embut i cap allà que vaig marxar. Dos graus sota zero i tota la muntanya per mi sol. M’estava barallant amb un problema de 5+ amb un inici de mantle quan van arribar dos escaladors a la mateixa zona. Parlant em van invitar a anar amb ells a una zona amb més sol i cap allà que vam marxar. Mentre m’explicaven que collons era això del mantle vam provar alguns problemes i vaig intentar aprendre tot el que vaig poder d’ells. Bons companys!
Aquest finde pintava en bastos amb el temps. Però en despertar-se el Marc i veure que el temps semblava donar una treva em va enviar un missatge que em venia a recollir per blocar. Perfecte! Vam apostar per tornar a les Agulles de l’Embut i vam tenir sort. Havien zones mullades però bastants problemes macos practicables. A més, vam provar vies a parts seques i a parts humides, que van ser 4+ amb un + afegit per haver de prescindir d’algunes preses. Vam gosar intentar algun 5è “mixte” però ja va ser més complicat.
El diumenge em vaig quedar sense parella de ball. Però s’havia d’aprofitar la finestra de bon temps. Així que crash-pad al cotxe i cap el Bosc de la Devesa. En estar al bosc, amb aquest temps hi ha ja alguns problemes plens de molsa. Però a la zona de l’Endika hi havia un 5 i un 5+ (que sobretot el 5) vaig ser incapaç de fer-lo l’altra vegada que vaig estar i els hi tenia moltes ganes.
Aquesta vegada vaig prestar més atenció als peus i ser conscient de que no solament serveixen per seguir als braços sino que poden tenir més protagonisme. Va ser tal el subidon de solucionar aquest 5è i el 5+ del costat que fins i tot vaig fer un vídeo per inmortalitzar el moment…
És el primer vídeo que faig. El primer problema és el 5+ (número 2) de la zona de l’endika al Bosc de la Devesa, encara que em va costar bastant més el 5 del costat. El segon és el 5+ (número 6) del càmping, també al Bosc de la Devesa. El tercer és interstorta 4+ a la zona del Racó del Màrtir, a les Agulles de l’Embut. És un 4+ molt maco de pujar que tenia un plus si cap en tenir vàries zones relliscoses. L’entrada, que el Marc va ser el que va veure com fer-la, em sembla supermaca. Jo, per la propera assajaré millor els moviments per a que quedin més fluits i enquadraré millor la toma. Però els calçotets vermells sí que me’ls deixaré per això…
bones apretades! amb la nova guia de bloc a Arbolí ja quasi es veuen més crashpads que cordes! 😉
ens veiem dissabte a Siurana!
By: Ivan on 2 febrer 2011
at 10:39
Jeje, és una bona opció quan et crida la muntanya i aquell dia no tens company de corda 😉
Ens veiem dissabte!
By: pentacour on 2 febrer 2011
at 12:00
Al final, ara també amb els vídeos, anirem tant carregats a escalar que amb prou feines arribarem als sectors.. je, je.. Per cert, la música de Warren Zevin (que no sé que diu) pega molt amb la imatge… Aaooooo! werewolves of London! Aaooooo! …. Acaba dient: “Draw blood” (dibuje la sangre) bon final…!!!
By: Josep on 2 febrer 2011
at 19:58
Doncs vinga, a veure si al proper vídeo surts tu! 😉
By: pentacour on 3 febrer 2011
at 7:52