Enviat per: pentacour | 8 febrer 2011

Reunió d’escaladors bloggers (i no bloggers) a Siurana

Fa un parell de setmanes vaig rebre un correu electrònic de l’Ivan de Factor 2 on m’invitava a una reunió d’escaladors a Siurana a la que anirien molts dels bloggers que ens llegim i comentem habitualment. Així que li vaig dir al peke (que estem esperant que neixi en els propers dies) que s’esperés una mica i que deixés que el seu pare al menys pogués anar a escalar els dos matins d’aquell cap de setmana. Ha complert!

Dissabte a les 9:30 vam arribar el Josep i jo al bar del càmping de Siurana. Fora estava David de Skalatopi prenent el sol. Va ser l’auguri de les bones temperatures que tindriem els dos dies. Després d’una estona parlant els tres i constatar que “el mundo es pañuelo” van sortir de dins del bar (per on vau entrar??) alguns dels que havíem quedat. Fetes les presentacions marxem al Grau dels Massets a escalar. Més presentacions, converses, i tu tens blog?, i a qui coneixes tu? mira que vies mes guapes… i arribem al sector.

De Camí al Grau dels Massets

De Camí al Grau dels Massets

Arribats al sector del Grau dels Massets

Arribats al sector del Grau dels Massets

Ens ho repartim i el Josep i jo ens quedem escalfant en Arbres, un 4+ que cumpleix la seva funció. Qui estava escalfant també a la via va ser una petita serp que estava prenent el sol però que em va fer el favor d’apartar-se una mica cap a l’esquerra per deixar-me continuar pujant… Notar que em va semblar curiós que la reunió son dos spits sense res. Així que hem de posar material i després desmuntar-lo des del 5+ del costat. El Josep que fa temps que no escala te ganes de pujar-se on sigui. Així que mentre esperem el nostre torn pel 5+ del costat diu de pujar un 4 que havia a l’esquerra.

El cap de setmana va ser genial. Vaig conèixer gent molt maca amb la que espero tornar a coïncidir (sento no anomenar a tots però soc dolentíssim recordant noms). He aprés algunes coses i respirat ambient fanàtic a tuti plen. Però no puc evitar fer aquí un parèntesi per explicar un ensurt important que vam tenir el Josep i jo i que ens podria perfectament haver agobiat molt el dia. Ja fa temps que sempre escalo amb la meva corda de 60 metres. Com tinc poca experiència i ja fa bastantes sortides en que soc jo el que munta la via, miro i remiro molt on em vull ficar per no tenir sorpreses. I encara que sí que tinc mecanitzades coses com revisar-nos els nusos, l’assegurament, les reunions, el casco, les mans sempre al Cinch/Grigri… no faig un nus al final de la corda perquè “sempre” sé que la via no tindrà més de 15 o 20 metres. Aquell 4 el va fer el Josep amb la seva corda, que ja he vist que és molt més curta que la meva. Sobre les nostres ressenyes la via era igual o més curta que el 4+ que acavàvem de fer amb la seva corda i de la que havíem vist la reunió des d’abaix. El 4 als pocs metres tomba i ja el vaig predre de vista. Sí que em va extranyar que trigava una mica però bueno, no el veia. El vaig sentir cridar que havia arribat a reunió i cap a baix. Com sempre estava atent a despenjar-lo a poc a poc. Però quan faltaven ben bé 7 o 8 metres em diu que pari i em fa un gest per a que miri la corda. Ens quedaven solament un parell de metres! Vull pensar que m’hauria adonat, que hauria sentit el cap de la corda passar per la meva ma i que hauria reaccionat, però és molt de supossar perquè jo estava atent a ell i ni se m’havia passat pel cap que la via pogués ser tan llarga com per quedar-nos sense corda. El fet de no veure’l en pujar i que era un simple 4 pot ser em va fer perdre la conciència de quanta corda li estava donant. Sort que el Josep per tenir més experiència i per haver pujat ell la via i veure que era més llarga del que esperava, li van saltar les alarmes i va mirar la corda. La maniobra després no va tenir més que assegurar-se al spit més proper, passar-la per un mosquetó i despenjar-se.

Els accidents no tenen perquè passar en un 7a amb alejes importants entre xapes. Suposo que aquí ja vas amb els cinc sentits posats. Va estar a punt de passar-nos en un simple 4 que el vam fer per no estar parats, on és fàcil baixar la guàrdia. Mecanitzar el fer un nus a l’extrem de la corda encara que no faci falta pot fer que el dia que ens despistem o que el que va dibuixar la ressenya s’oblidés de les proporcions, l’accident quedi en una anècdota. Lliçó apresa per la meva part, encara que em costarà una miqueta acabar de digerir-lo.

Després d’això vam pujar Primera (5+) amb entrada potent i després ja d’anar fent. Hi ha a qui li va agradar més i qui la va veure extranya. A mi em va deixar content, pot ser perquè ja em comencen a sortir a la primera els 5+ i aquest va ser un d’ells. Gràcies també als ànims del Josep i del Pere (d’Alçades… amor i odi), que tot ajuda a pujar! En acabar aquesta el Josep va tornar a pujar aquell 4 amb la meva corda i va recuperar el material.

Tothom estava amb els seus projectes. Crits d’alegria, de ràbia per caure, comentaris de contradicció a mitja via preguntant-se que quin pas tan raro és aquest, algun mecawen perquè la darrera xapa quedava ja bastant més a baix dels peus i l’altre no acabava d’arribar… Ens vam apropar a veure SuperFisura (5+) i vam coïncidir bastants allà mentre l’Ivan pujava Super Esperó (6b) amb tots nosaltres com a públic.

Ivan a Super Esperó (6b)

Ivan a Super Esperó (6b)

Espero que els crits d’ànims ajudessin més que la pressió de tants ulls mirant-lo. El Josep mentres va pujar SuperFisura i la va encadenar a la primera.

Josep a Super Fisura (5+)

Josep a Super Fisura (5+)

Jose a Super Esperó (6b)

Jose a Super Esperó (6b)

Amb les dents llargues veient que tothom es quedava escalant, nosaltres vam haver de marxar, contents però d’almenys haver pogut aprofitar el matí.

Com ja havia fet el tracte amb el futur peke, em vaig escapar també el diumenge pel matí, aquesta vegada amb el Marc. Vam arribar a la zona d’acampada i aquesta vegada ens vam dirigir al Corral Nou. El camí se’ns passa en un moment, parlant amb el Víctor de 4Recauxutats sobre el grau, el divertir-se escalant, sobre l’Arno Ilgner… Una vegada al sector cadascú se’n va escalfar segons el seu nivell i el Marc i jo ens quedem amb Dayprint (4+) per després mirar d’anar als tres 5+ del costat. Mentre fem Dayprint, que té d’interesant l’entrada i algun passet a mitja via, una parella de francesos es posa als 5+. El Marc practica francés amb ells i el noi, molt agradable, ens comenta que encara que comparteixen reunió ens podem posar en qualsevol del costat. Aquestes vies em donen respecte perquè tenen un totxo a dalt que et tira una mica cap a fora i son els tipus de passos que normalment em tomben. Començo amb El jardí de casa (5+). Arribo al totxo, busco amb les mans i trobo les preses. Recordo les darreres tibades en bloc que vaig poder solucionar gràcies a ser conscient del treball de peus, l’aplico i cap a munt! Molt content arribo a reunió. Em trobo les xapes dels francesos i ja em crida ell des d’abaix que tranquil, que xapi en les seves. No li dic que no perquè tampoc estava en una possició com per a prendrem un café i una vegada xapat ja col·loco el nostre material. El Marc la prova a continuació i perfecte. Ell té el seu estil i sempre fa alguna variant diferent a la meva. El seu bon estil diria jo.

Després vaig pujar La cantonada (5+). Era la que creia més difícil des de sota per la part del totxo. Però una vegada vist el pas no va ser tan complicat. Ara, compte en no caure una vegada a dalt d’ell cap al costat de l’arbre perquè té una branca que podria fer mal. El Marc després va inventar-se un pas aprofitant la seva flexibilitat i va superar el totxo de manera diferent a la meva. Per últim vam fer Lemuriel (5+). Arribats al totxo vaig intentar pujar sense ajudar-me d’una pedra que hi ha a la seva base i que dubtava si estava “permés” trepitjar-la o no. No tinc experiència suficient per afirmar-lo però penso que sense aquella pedra no és un 5+. Si algú recorda com la va pujar em satisfaria una curiositat. Amb l’ajuda de la pedra no és trivial però ja sí que és més factible i el veig perfectament compatible amb el grau.

Acabats d’aquí vam marxar més a la dreta i ja vam divisar al Jose de Bombero de la Roca lluitant un 6 “algo bastant” (no tinc la guia davant), l’Andreu penjat d’una altra via filmant-lo (esperem aquest vídeo) i d’altres mirant de fer un 6b+ que es resistia. Poc després, una altra vegada amb les dents llargues, el Marc i jo ja vam haver de marxar.

En resum, ha estat un cap de setmana genial, una mica entelat per a mi, per l’ensurt que vam tenir, però del que hem de mirar la part possitiva amb el que hem aprés. Encara que m’han faltat aquestes sobretaules, converses trascendentals i birres de les que parlen l’Ivan i el David, espero poder compartir-les junt amb noves escalades properament.


Responses

  1. Aupa companys, quin ensurt, l’important es que no a pasat res i la lliço queda apresa, tot un plaer de compartir el fanatisme amb vosaltres i donem gracies al teu nado per deixar-nos fer el cap de setmana. Salut bous ens trobem !!!

    A tibar-li !!!

  2. bones escalades el cap de setmana. llàstima que no us poguessiu quedar més estona, però ara ja ens coneixem i segur que anirem compartint sortides. ja sabeu… a fer metres! i a marcar-se objectius motivants.
    salut i a tibar-li!

  3. Això s’haurà de repetir, la propera vegada es podia fer una escalada/costellada…A veure si fructifica la idea. Ramon, veig que el diumenge vau anar calents a la roca… bon cap de setmana d’escalada….. I pelq eu fa a l’ensurt, ja tens tota la raó, no cal que sigui a un 7a… de tota manera, al final, només va ser un petit ensurt… i de tot se n’aprén… Salut!

  4. Sí @David, la lliçó ha quedat apresa. Igualment ha estat un plaer compartir escalada. Ja li vaig agraïr al peke el deixar-me anar, jeje. A veure si ens trobem aviat!

    @Ivan, quan vulguis i vagis a algun sector amb vies assequibles per nosaltres seria genial quedar.

    @Josep, el mateix sobre la lliçó, apresa queda. A veure si agafes el ritme i surts més sovint! Lo de la costellada estaria bé però llogant un cuiner, per tal de no haver de deixar d’escalar! 😉

    Ens veiem!

  5. Ei, gran finde, lástima que no os quedarais a cenar, fue una risa constante.
    Menos mal que no paso nada, como cosa positiva puedes sacar que con el susto no te volverá a pasar nunca más. De los errores se aprenden 😉

    Por cierto yo también espero con impaciencia el video del Andreu, cuando me lo pase lo colgaré, que por cierto era la vía Guru (6b+), espectacular vía.

    Fins la propera bous

  6. Sí Jose, pues a ver si para la próxima compartimos la post-escalada (cena, cevezas y conversación). Respecto al susto sí que me quedo con la parte de aprender del error.

    Un placer conocerte en persona y comprobar que no tienes manías en saltarte una chapa si arriba hay lo que parece un buen canto! 😀

    Estaré atento a ese vídeo!

    Salut!

  7. Ei Ramon, encantat de coneixet. Ànims que els V+ et van sortir molt bé, a acabar-los de dominar i començar a provar algun 6a, que en el fons, no és tant ferotge el lleó com el pinten 😉

    Espero que en tornem a fer una altra ben aviat! Salut!

  8. Sí Pere, igualment! Doncs sí que començaré ja a provar algun 6a i així a veure si entro al club del 6, encara que el numeret aquest em dona una mica de respecte.

    Ho hem de repetir aviat.

    Salut!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: