Enviat per: pepsunye | 29 Agost 2010

“Piolín” un bon 6a+ en arenisca. El Cingle del Tití (Siurana)

Hi ha vida més enllà de Can Marges..!

Aquest dissabte hem tingut una mena d’il·luminació i hem decidit provar sort en algun dels contats sectors de l’escola de Siurana que no estan en la barrera psicològica dels setens als vuitens, que predominen a la zona i estan, ara per ara, lluny de les nostres possibilitats.

Siurana des del sector el Recingle del Tití

Siurana des del sector el Recingle del Tití

Hem sortit d’hora, a les vuit del matí ja estàvem en ruta. I, una hora més tard, ja érem al bar del càmping del Toni Arbonès (i família). Can Marges sempre és una aposta segura pels que busquem un sector amb vies assequibles; sense complicacions, i amb algun sisè per a tocar una mica de grau. El dia, però, ens reservava altres plans. I nosaltres, val a dir-ho, ens hi hem deixat  portar.

Al Bar hem demanat pel Toni. La seva mare ens ha explicat que era a Chamonix (França) a la Ultra Trail del Mont blanc, la cursa de muntanya més exigent del món. Es tracta, de fet, de quatre curses; una d’elles, amb 166 quilòmetres i 9500 metres de desnivell positiu fa un itinerari que passa per França (Chamonix), Itàlia (Courmayer) i Suïssa (Champex-Lac) per retornar de nou al punt de sortida. La idea és donar la volta al Mont blanc, en menys de dos dies.

Una cursa que els organitzadors es van veure obligats ajornar pel mal temps  “météo très difficile au col de la Seigne (pluie, froid et brouillard) puis un débalisage sauvage rendent les conditions de course trop précaires. Les organisateurs préfèrent arrêter la course et ramener les 2300 participants à Chamonix et en bonne santé”.

La intenció era demanar-li al Toni per algun sector per a poder provar, més enllà de Can Marges. Al no ser-hi hem comprat les ressenyes (22 euros) que ell mateix i la Miriam han fet amb molt bon criteri i que, a nivell de qualitat, està molt millor, a anys llum, podríem dir, d’altres ressenyes que hem comprat en alguna escola, que ara no cal senyalar!

Un cop gola avall el cafè amb llet de rigor, hem decidit anar al sector 23: l’Aparador. Allà, en teoria, ens esperàvem dos 5+ i un 6a. Aquest sector es caracteritza per vies llargues, amb força grau (hi ha un 8b).

Després de deixar el cotxe en un petit aparcament, baixant a mà dreta, el sector queda a l’esquerra, ens hem aproximat a la via. Hi havia dues parelles escalant, i hem intentat obrir una via que, crèiem, era un 5+.

Al cap d’un spit hem vist que potser no érem exactament on crèiem ser..! Extrem que hem pogut corroborar parlant amb la parella del costat (crec que eren Polonesos?) ella totalment fibrada i amb un dits que denotàvem, malgrat la seva joventut, anys d’experiència a la roca.

Ens han explicat, en un anglès que el Ramon ha interpretat sense problemes, que en realitat la nostra via era “l’Heura” un 7c+, uf..! I sí l’arribem a encadenar? Crec que no ho hem fet per la mala caiguda (sobre un sortint de la roca adossada a la paret) que hi havia entre el primer spit i el segon. Certament, no convidava gens a arriscar!.

Hem volgut rectificar i anar a buscar els cinquens del sector, però ja era massa tard, estàvem ocupats per una parella. Que hi farem..!

Amb això, hem decidit anar a buscar un sector proper: El Recingle del Tití. En concret la part central, amb un 5, un 5+, un 6a+ i un 6c+, aquest una mica més llarg que els anteriors.

Altra cop al cotxe i baixada, direcció a Cornudella, fins a un gran aparcament, a mà dreta. D’allí hem cregut que podíem agafar una drecera (cagada!). Gairebé una hora més tard i amb les cames trinxades pels esbarzers, hem decidit recuperar la carretera i buscar la fita que indicava el camí cap al sector.

De seguida i hem arribat i crec que en aquell precís moment, fins i tot, hauríem pujat un 8a, encara que fos per orgull i pel mosqueix que portàvem.. No ha calgut, ens esperava un bonic 6a+ “Piolin”. La via, a més de terra arenisca, que no havíem provat mai fins ara i que ens semblava del tot seductora, encara que només fos pel color rogent i les seves sensuals formes.

De camí cal al sector

De camí cap al sector

Hem provat una corda de 10 i material nou, que ens ha cedit un company, el Claudio, que ha deixat l’escalda, amb grigui inclós.

Hem anat directes al 6a+ i la veritat és que, tret d’un petit desplom entre el tercer i quart spit, la via és força assequible.

El grau està en aquest petit desplom/mamella, on cal progressar fent tenalla amb les dues mans. També uns metres abans d’encadenar, en un semi quart, on has d’anar amb molta cura de no patinar amb l’arenisca, amb una forta caiguda.

Per cert, a la reunió de dalt no hi ha mosquetó, hi trobareu tres argolles i heu de tenir en compte que la corda frega, i força, de forma abrasiva amb el canto de la paret.

Piolín, (6a+) El Recingle del Tití

Al sector tocava el sol – no hem d’oblidar que veníem del divendres on es van assolir els 40 graus al litoral tarragoní. L’assegurador, però, quedava a l’ombra dels pins.

Un cop encadenada, i amb un lent decens  (per no cremar la corda) el Ramón també l’ha provat, pujant-la sense problemes.

(Al costat podeu veure la singularitat d’aquestes vies i sector; amb la terra arenisca)

Com us podeu imaginar, el magnesi es barreja amb la sorra i produeix un efecte ben estrany, al contacte amb la paret.

Tens la impressió que l’adherència dels peus i les mans ha de fallar en qualsevol moment.

Ja eren quarts de dues i calia anar per feina, havíem perdut molt de temps amb l’aproximació però, al final, la jugada ens havia sortit prou bé. Estàvem contents per haver assolit el 6a+ i pensàvem que el 5+ “El rovelló fredolic” no ens havia de portar gaires problemes.

Aquí, tots dos, a dalt del “Piolín, 6a+:

Josep a "Piolín" 6a+

Josep a "Piolín" 6a+

Ramon, content, baixant de "Piolín" 6a+

Ramon, content, baixant de "Piolín" 6a+

Com dèiem, ja era prou tard i calia anar per feina!

Així que vam anar ràpids cap a encarar “el rovelló fredolic”, el 5+ del costat.

La via ens va sorprendre, especialment a la part superior quan has de superar entre el darrer espit i la reunió una zona on no hi ha pràcticament res per agafar-te. I, a més, l’arenisca et fa patinar i això  no et dóna gaire seguretat amb els peus de gat…

Amb tot, la via també és bonica i es nota el (+) en aquest i un altre tram. També a la part superior. Val a dir, per aquells que no us agrada arriscar gaire, que el primer espit està a uns quatre metres del terra.

En resum, un bon sector per provar l’escalada en arenisca. Ens va quedar pendent per un altra dia “l’artista perdut” el 6c+ del costat, una mica més llarg que els anteriors. On, a peu de via, hi ha una estranya cara esculpida a la roca, que ens convidava a tornar-hi un altra dia. Impressionant!

Josep a "el rovelló fredolic" 5+

Josep a "el rovelló fredolic" 5+

Ramon a "el rovelló fredolic" 5+

Ramon a "el rovelló fredolic" 5+

Josep al "rovelló fredolic" 5+

Josep al "rovelló fredolic" 5+

Anuncis

Responses

  1. Jeje, amb raó deiem que com apretava aquell 5+…

    Bona sortida. Poquetes vies fetes però almenys ja hem localitzat bé els sectors i vam sortir amb un 6a+ a la butxaca.

    Curiós l’últim tram de Rovelló Fredolic, que quan pensava que ja la tenia em vaig veure aferrat a la paret com un llangardaix sense tenir on agafar-me i sense poder confiar gaire amb els peus de gat patint per quedar-se enganxats a l’arenisca…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: