Visita al Dard (Arbolí). Hola 6b.

No, la falta d’entrades al blog no ha estat perquè ja no escalés ni perquè hagués perdut motivació. Ben al contrari, la motivació ha anat en augment. Però les sortides d’un matí a la setmana amb pocs avanços en el que a encadenes es refereix feia que no tingués molt a escriure. La falta de sortida a roca s’havia de solventar d’alguna manera; així que d’un temps ençà, estic fent un parell de petites sessions a la setmana amb la multipreses Metolius, sortides a còrrer per la muntanya amb més asiduïtat per baixar pes i una visita entre setmana al rocòdrom de Vila-seca. Això junt amb alguna escapada a fer bloc, sembla que està poc a poc començant a donar resultats.

Diumenge vaig visitar per primera vegada el sector del Dard, a Arbolí, al que li tenia ganes i que el meu company de corda, el Felip, ja se’l coneixia. Comencem escalfant amb Ford Mercury (5+). Després de que les darreres sortides a roca molt esglaonades hagin estat amb la dona i el meu germà sense apretar quasi gens, aquest 5+ finet de placa em posa les piles ràpidament; però amb bones sensacions. Baixo amb els peus una mica adolorits pels nous Miura VS, que encara estan en procés d’adaptació…

Després el Felip munta Aleluyah! (6b), que ja em diu que és una via assequible i suau pel grau. Em deixa les cintes possades i m’anima a provar-la. A això he vingut, a sortir de la zona de confort, encara que no tinc cap 6a+ encadenat, i això és un 6b. Sí que tinc 6a+ de muntats, però amb el curt que es fa un matí, no els repeteixo per mirar de posar-lis el punt vermell. Al poc de començar la via ja tenim un passet. Amb un flash magistral del Felip el deixo enrera quasi sense adonar-me. Això m’anima i continuo, amb pasos finets però sense ofegar, permetent amb bona col·locació mirar-se una mica la sequència. Un altre passet més a dalt i ja veig la cadena. Els peus quasi em donen tanta seguretat com mal m’estan fent ja. Però tinc tan aprop la reunió que si cal, penso, l’acabaré descalç… Un parell de moviments més i bloc! El meu primer 6b! Sé que és suau, però ha estat al flash i sobretot, m’ha agradat com he escalat, sense cap moviment d’aquells que no saps ni com l’has fet.

Ens movem cap a la dreta i em diu el Felip que miri de donar-li a vista a Alpha bondly connection (6a), que no la té feta. No és còmoda per assegurar però els seus 10 metres de placa amb un esperó ens atreu, encara que ja imagino que ha de ser fineta pel grau. I efectivament, a mitja via em trobo quasi venut fins que amb una inspecció més acurada veig una rugositat on sense dubtar-ho dirigeixo els meus Miura, aferrant-se qual bou agafant enbranzida. Empenta i cap amunt! A vista!

Després del pegue del Felip anen a Kagamànecs (6b). Ja m’avisa que aquesta és més fineta que el 6b d’abans. M’anima a donar-li a vista posant cintes i accepto. Entrada fanàtica que resolc bé i em fa afrontar la placa bastant tranquil. Més fineta que l’altra però deixant-se fer al primer terç. Fins que entro en una secció sense peus clars i agafat de dues regletilles on no sé com continuar. M’ho miro, intento recol·locar-me, la lluito, però al final m’he de penjar. Bueno, no passa res. Estiro braços, veig el pas i cap amunt. Encara que ja sense pressió tornaria a mirar-me un altre pas, arribo a reunió bé, amb molt bones sensacions. El matí s’acaba i ja no donaria per res més que el pegue del Felip. Així que quedarà com a projecte per una altra visita.

Hi ha dies que surten bé les coses i d’altres que bueno, hem de tornar a casa dient que el que no va a la llibreta va al bíceps. Diumenge van anar a la llibreta i al bíceps, yeahhh!

Aleluyah! (6b)