Pas a pas pel sisé grau

Quan el fanatisme s’ha apoderat de tu, tot el que no siguin escalar 7 o 8 dies a la setmana és poc. Així que dues tardes a la setmana… Però bueno, és més que abans. Com suplir això? Ara que comença el bon temps, matinant i donant una mica de canya als dits i braços amb la multipreses una estona abans de la feina o fer uns quants quilòmetres corrent sentint música mentre veig sortir el sol. I els resultats venen, a poc a poc, però van arribant. Ja escalfo sense complexes als 6a, sentint-me bastant còmode en ells. Els 6a+ els afronto amb relativa tranquilitat, encara que algú em tomba encara, clar. Així que veig que la frontera de la zona de confort s’està desplaçant cap el 6b dur/+. Vull tenir clara aquesta frontera perquè em motiva veure que vaig avançant i millorant.

A destacar el “a vista” de l’altre dia de la via El Robagallines (6a+) a Arbolí, amb una seqüència de crux fineta fineta feta en apnea, de fluïr, on vaig arribar a sentir que “flutava” i amb crit de guerra inclós en agafar el canto salvador. Després vaig provar en top Esperó (6b+). Amb un flash boníssim del Felip vaig arribar a dalt dignament amb un sol descans. A la propera de primer. A la mateixa escola, al Cremat va sortir al flash Habaneres (6a+), via que em va agradar molt. Després vaig provar Marina (6b). Via molt bona que crec que la podria haver encadenat si no fos perquè em vaig equivocar en una secció sortint-me d’ella i havent de fer una força “descomunal” per desgrimpar i tornar, pagant-lo en forma de falta de pila per superar la part dura més a dalt. Projecte per la propera.

I el dissabte visita a Penya Roja, a la Riba. M’agrada aquesta escola. Supera a Siurana en clatellades que m’ha donat. És on l’any pasat vaig haver de deixar un maillon en un cinqué (Valls) amb un pas obligadíssim de cinqué que s’ha de fer amb la xapa als peus. Tres volades seguides em van fer perdre la confiança. Fa mesos ja vaig tornar per demostrar-li a la via que havia millorat. La Riba és una escola antiga, amb els peus de vàries vies molt molt gastats, amb la primera xapa alteta per aquests peus, i el grau a l’antiga, bastant apretat. Però m’agrada. M’agrada escalar vies amb nom, amb història.

Dissabte, després d’escalfar en Círculo Vicioso 6a, amb l’entrada una miqueta dura i la resta de canto generós, vaig posar-me a vista amb Eclipse 6a+, que en rockfax la cataloguen d’entre les cent i pico millors vies de la Costa Daurada (suposo que una llista una mica antiga de totes maneres). Ja sabia que era dura per comentaris al 8a.nu i a rockfax, però en dono fe. Entrada molt tècnica on si no llegeixes bé i ràpid els moviments, tires de pila gastant-la ràpidament. Xapo la quarta ja buit completament. Em falta el darrer moviment dur per arribar al repós, però amb la xapa ja sota els peus veig que no tinc força per sortir d’allà. Pillaaaa i volada. Baixo per descansar, li dona el Felip i li sorpren també l’entrada. En un segon intent ja més just de forces no acabo de llegir la secció de sortida de la zona dura i torno a fallar. M’ho miro i ja sí, fins a reunió. Crec que han quedat clars tots els passos per una propera visita. Via molt maca i recomenable. A tot això, un d’una cordada del costat va caure malament de la Figuerola-Magrinyà ja quasi a la reunió del tercer llarg i després de venir els bombers i el metge, van haver d’evacuar-lo amb helicòpter. Ens va dir el metge que no semblava molt greu però per precaució, perquè la sortida per terra d’allà no era del tot segura, feien venir l’helicòpter. Espero que es millori aviat. Així que durant els 5 viatges que va fer l’helicòpter vam haver d’estar parats i no ens va donar temps a fer molt més. Certament espectacular veure els bombers en plena acció.

En mig d’aquestes sortides vaig fer la primera visita a Margalef per escalar. Visita accidentada amb desmai inclós (mai m’havia pasat) per una gastroenteritis que em va tenir bona part de la nit vomitant. Escalar al matí següent en dejú no va ser bona idea. Em va donar temps però a escalar tres vies, destacant com a molt recomenable Soc roig (6a). Haurem de tornar en millors condicions.

Ramon a la dreta a Soc roig (6a) - Margalef

I ja pensant en la propera sortida, quedant-me amb la sensació de roca a les mans unflades de la darrera visita a la Riba. Vaig a posar-me cremeta.