Enviat per: pentacour | 4 Agost 2011

Però aquests ja no escalen o què? (II)

“Al parecer, la primera ascensión conocida la realiza unos escaladores de Valls […] Por ejemplo, la 1ª ascensión a Els Gegants o Les Bessones se realizó el día 4 de julio de 1943 […]; el día 5 de mayo de 1945 se escaló por primera vez la vía que hoy conocemos como Les oques van descalces, a cargo de S. Figuerola y J.Issa.” (Escaladas en la Mussara Montral. Luis Alfonso – Xavier Buxó)

Sí que escalem sí, encara que ni molt menys tot el que voldríem. En les darreres sortides s’ha consolidat com a company d’escalada el Francesc i ha portat un amic seu, el Manu, de terres gallegues. Si al diccionari busquem “decisió” surt el Manu afrontant una via, perquè no s’arronsa per res! Ens va acompanyar a una sortida un altre amic del Francesc, el Guillem, que després de més d’un any sense tocar roca trobava a faltar el seu tacte. Ha de tornar a agafar la forma però en tècnica tenim bastant a aprendre d’ell; així que a veure si es consolida també com a company de sortides i li agafem prestat coneixement.

En les primeres converses amb el Francesc ens va comentar que estava començant amb l’escalada (que no amb la muntanya) i que el seu avi va ser un muntanyer molt actiu, éssent per exemple el primer de Valls que va pujar al Montblanc. Es deia Sebastià Figuerola. Va comentar de passada que li sonava que havia obert algunes vies a la Riba per exemple. L’altre dia rellegia el llibre de ressenyes de Mont-ral i la Mussara i em va fer gràcia trobar-me referències a ell i inclús una via actual de la que ell va fer la primera ascensió. Només em va caldre buscar una mica a google per veure que va ser un pioner de l’escalada tarragonina, que va rebre l’insignia d’or de la FEEC (això ja ens ho va comentar el Francesc), i que va deixar el seu nom inscrit a muntanyes tals com Montserrat, el Pedraforca, els Picos d’Europa o els Alps. Així que el Francesc, pels gens, juga amb avantatge…

Amb el costum que tenim per la falta de temps de no fer més d’un intent a les vies, de punts vermells pocs (algun 6a al flash a Can Mansa amb el mèrit personal de que no tenia un bon dia). El que sí estem sortint cada vegada més és a la Mussara. Allà son vies amb distància bona entre assegurances i amb grau apretat. I m’he adonat que és el que necessito per avançar. Si no, m’acomodo a la zona de confort i entro en la via desconcentrat. Si aquesta és exigent l’afronto molt més concentrat i escalo millor. I a més, cada vegada ens agrada més la Mussara, tant per les vistes, la roca, les vies, la seva llargaria… Un dels encadenes que més em va agradar va ser fer a vista escalfant Gandalf el Gris (V+). A destacar Laia (6a) del costat, que comença per una fisura, que ens donava “por”, i en la que estant el Marc, el Francesc i jo aquell dia, quasi vam haver de deixar un maillon a la tercera xapa. Xapatje dur, que em va deixar tocat psicològicament, i del que s’havia de sortir decidit empotrant, amb el mal rotllo que ens donava això d’empotrar. En el darrer intent que vaig fer, vaig afrontar els moviments amb decissió i em vaig veure sortint d’allà. A partir d’aquí, amb el “subidon” d’haver fet el pas, ja quasi em paso de llarg la reunió. Via molt maca de 30 metres amb unes vistes magnífiques a dalt de tot. El punt vermell per una altra ocasió.

A destacar també la visita que vam fer el Marc i jo als Munts (Torredembarra). Son a un penya-segat amb el mar als peus, amb reunió a la paret a la part superior i al peu de via per fer-les de primer. Qualsevol de les dues opcions (menys a una via) s’ha d’assegurar al company penjat de la paret. Però com ens falta pràctica en aquestes maniobres, després de que vam veure clar com podriem assegurar des de fora de la paret i sense que hagués fregament amb la corda, vaig començar amb La del Tete (IV). Via senzilleta que serveix com a presa de contacte amb aquest tipus de roca. Sortida de la reunió superior amb pedres sicades sense les quals no seria trivial per aquest grau. Després vaig baixar a Diedro del Javi (V+). Aquesta ja més exigent que l’anterior, encara que és un V+ bastant assequible. Hem de tornar a fer la fotogènica La Chapa Oxidada (V+) i ja mirar de baixar els dos per fer-les de primer. Bon descubriment!

Hem fet boulder al Clot d’en Goda on amb les noves ressenyes, a més d’haver molts més problemes, hi han posat noms i l’etiqueta SIT si es comença assegut. Molt maco el problema Creu de mans (4+) per escalfar. Com el 5 del costat no vam veure ni el Marc ni jo com aixecar el cul de terra el vam deixar i vam anar a fer La Cantonada (6B). Va sortir bastant fàcil començant assegut i fent-lo correctament. Així que em sembla molt suau, ja que si encara no oloro alguns 6A, no puc dir que hagi entrat al grau del 6B.

Al 5 del costat, en que diu començament SIT, no li vam veure la sortida tampoc. Hi ha una miniregleta, peus per sota de la pedra com si es sortís d’un sostre, i s’hauria de tirar amb un moviment per a mi salvatge, per arribar a un bon canto. No ho veig de 5. Preguntant a un noi que hi havia per allà al que se li veia amb bastant experiència, va dir que aquella sortida no era ni de 6, i que és una sortida assegut però sense tocar el cul a terra. Això no em quadra. Pregunta a l’aire: Hi ha algun lloc on s’expliquin aquestes regles al boulder? O comences amb cul a terra o no és SIT, no? Clar, un de 1.85m potser si pot fer la sortida SIT sense aquest moviment salvatge. Suposo que llavors és un problema amb l’etiqueta de “morfològic” o algo semblant. Pels que no anem amb gent “que sap” son importants aquests detalls perquè el no veure una sortida d’un 5 ó 5+ et desanima.

No tinc la guia davant i no recordo el nom (crec que era el Rovelló), però va haber un 5+ que quan pensava que no em sortiria (dient excuses tan peregrines com que jo no soc tan flexible, si em falta un pam per arribar, sento al Martí jugar (el peke) i em posa nerviós…) vaig aconseguir aixecar la cama sense sentir crack i contra totes les lleis físiques que jo pensava que regien allà, vaig quedar-me en equilibri. Vaig estirar la mà i canto salvador. Son d’aquells moviments que sents que has aprés algo.

El Marc, a qui li havia sortit aquest com tots els altres molt fàcil, va probar el 6A del costat i a vista! Les sessions de boulder que ha estat fent fins fa poc a la Cova li estan donant fruit! Se’ns feia molt tard i li vaig donar un parell d’intents sense convenciment, així que apuntat per la següent.

Escapades mínimes a la roca durant aquest dies. Així hi ha poc avanç. Però com el meu sant s’apropa, m’han fet un regal per possar-hi remei almenys a la part de força als dits…

Taula multipreses Metolius

Taula multipreses Metolius


Responses

  1. Amb aquesta “taula de tortures” et posaràs fort en quatre dies! A seguir tibant! 😉

  2. A veure a veure, jeje. Just tinc visita a casa aquests dies i encara no la he pogut penjar! A la mateixa web tenen exercicis ja preparats que estic desitjant provar 😉


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: