Enviat per: pentacour | 15 Juny 2011

Resum de minivisites: La Mussara i Cala Romana

No sortim a escalar tot el que voldríem i un matí de corda a la setmana no dona per a explicar molt. Però en aquestes darreres sortides hem visitat llocs que ens han agradat força i dels que pot ser no hi ha tantes piades ( o cap en algun cas ). Així que deixem constància…

Sector Del Mig (La Mussara)
Dissabte passat anàvem el Marc, el meu peke (el Martí) i jo amb intenció de veure com era l’accés al Jardí del Roure a la Mussara i mirar d’escalar allà. Però al pàrking de les Antenes, d’entre la boira que hi havia aquell dia, van sortir companys del Marc de la sala de boulder de La Cova. L’Àngel ens va explicar que l’accés no era bo ni pels cotxes ni pels nens. Així que vam anar amb ells cap a la zona de les Antenes. L’Àngel i el “Maka” van anar a fer tàpia de vàrios llargs, i la Neus, el Miguel, el Pedro i nosaltres ens vam dirigir cap el sector del Mig. Per no fer cas del llibre vam fer més camp a través del necessari i per moments vaig arribar a pensar que ni tan sols escalaríem.

Una vegada al sector, la Neus i el Miguel es van possar amb Donantes de sangre (V+) i jo assegurat pel Marc vaig “escalfar” amb Desig d’estiu (V+). Sempre m’ha costat possar-li estrelles a una via per no tenir suficients referències i el que abans creia que era una via de 5 estrelles ara o la decoto o pujo rang d’estrelles. Però del que he fet fins ara sí puc afirmar que és un dels (si no el que més) V+ més macos que he fet. Via de 20 metres que et fa estar atent des del principi i que cada vegada va apretant més fins a reunió. Pot ser una mica dura per escalfar al meu grau (de fet vaig fallar en un pas per indecisió) però molt recomanable. Al Marc, que no tenia el dia molt fi, li va costar una mica més del que li hauria d’haver costat, però la va treure de primer com està ja sent costum en ell.

Després ens vam intercanviar les vies i vaig pujar Donantes de sangre (V+), de 20 metres i que també em va agradar. Com ja venia “calent” de l’altra aquesta va sortir al flash (ens havien deixat les cintes posades) sense molt esforç. Em vaig quedar amb les ganes de fer Chaoen connection (6a) però ja era molt tard i havíem de tornar a casa a dinar (després he llegit que és bastant dura pel grau). Ens va agradar força el sector, amb vies llargues i parets molt maques (típic de La Mussara).

El Jardí del Roure (La Mussara)
Diumenge el Marc dispossava del 4×4, així que junt amb el Francesc ens vam dirigir cap el Jardí del Roure. L’accés, tal i com havíem llegit i ens havien comentat, té un tram de pista solament apte per 4×4 alts. Una vegada aparcats caminem una mica i baixem per un corriol que no és bo per anar amb nens. Després d’uns 10 minuts arribem a les vies. El peu de via tampoc és recomenable per a nens. Hi ha llocs on pot marxar el peu i rodar cap a baix (que li preguntin al Francesc…). Durant l’aproximació va ser curiós veure el despreniment que indica la guia al sector de la Paret del Suís, amb grans pedres al terra, algunes amb les xapes i tot.

Una vegada al sector, les vies La peluda (V) i Què fa una noia com tu (V+) ens van semblar que tenien les xapes una mica velles. Així que vam dir d’escalfar amb Jota jota (V+). El Marc venia amb ganes i va dir de començar ell. Via de 13 metres que enganya des d’abaix semblant fàcil en estar una mica tombada, però que entre la primera i la tercera xapa té una zona d’adherencia on has de confiar molt en els peus i que el Marc va superar molt bé. Al meu torn no vaig fer els passos tan fins i vaig relliscar. El Francesc en top va arribar perfectament a reunió.

Francesc a Jota jota (V+)

Francesc a Jota jota (V+)

Cal dir que la reunió té únicament dos químics i si no ets bastant alt no és trivial de xapar, jugant-te una caiguda dolenta. És una mica extrany tenint en compte que aquí fa reunió també un IV i un V. Per desmuntar vam passar la corda directament pels químics, que no tenen cantos i almenys la corda no fregava amb la roca. Aquesta via no em va agradar especialment però va servir per a escalfar.

Com crec que estic superant totes les punyetes que tinc en anar a escalar que em fan desconcentrar, tot i haver fallat a la via d’escalfament vaig dir de pujar Rhinolopus de terra dura (6a). Vist des del meu nivell, és una impressionant via de 20 metres que segueix una esquerda per les grans parets del sector, amb la darrera meitat en lleuger desplom. Les xapes es veien bé fins on m’arribava la vista, així que vaig agafar a més a més el maillon (per si de cas) i cap amunt! Per mi el millor 6a que he fet. Llargueta, sostinguda, amb totes les xapes com a mínim un parell de pams per sota dels peus (xapes mussarenques), amb desplom però amb bon canto, i molt disfrutona. La portava controlada però arribats a la penúltima xapa abans de reunió em vaig liar i com em passa altres vegades, la falta de decissió em va fer cremar-me de braços. Parèntesi per a dir que com normalment no tornem a provar la via, sempre vaig “a vista” a veure si me la puc apuntar… Així que vaig estirar el que vaig poder sense penjar-me i cap a la darrera xapa abans de reunió. Em vaig veure molt forçat amb un (per a mi) bloqueig fort de dreta i pagant les conseqüències de la indecissió anterior. Pensant que cauria abans de xapar vaig poder possar la cinta. Llavors, com un acte reflexe la mà esquerra es va llençar cap a ella i vaig passar la corda… Ja li vaig fotre bronca després a la mà que sense el meu permís no fes això, que si he de caure caig, i que ara no sabria si hagués pogut passar la corda sense agafar la cinta… Després venen un parell de passets més i cap a reunió.

A continuació el torn del Marc, de primer. Va anar molt bé fins el pas amb el que em vaig trobar jo en que va parar per mirar-s’ho bé. Una vegada vista la seqüència cap amunt i també va cridar Bloc!

Marc a  Rhinolopus de terra dura (6a)

Marc a Rhinolopus de terra dura (6a)

Al Francesc, que porta poc però prova tot el que fem, li vam deixar muntat el top per a que la pugés. Amb els seus descansos, però va aconseguir arribar a reunió. Està avançant molt ràpidament!

Havíem deixat material a la reunió del V+ primer. Així que ja passats d’hora i amb la family menjant sense nosaltres, vam pujar ràpidament Kompresa con kanto (IV) per desmuntar i ja marxar. Abans però, ens tornaríem a mirar el preciós 6a que havíem fet…

Cala Romana

Francesc a la via 4 (6b ?)

Francesc a la via 4 (6b ?)

M’havien comentat que entre Cala Romana i la platja de la Savinosa havien equipades unes vies. Un dia passejant amb el Martí les vaig localitzar i l’altre dissabte en que donaven plujes per la muntanya hi vam anar el Francesc, el Marc, el Martí i jo. A simple vista les xapes es veuen oxidades. A més, totes les vies ens sembla que estan per sobre del nostre grau que és de 6a. Així que vam començar per la de més a la dreta, per semblar-nos la més fàcil i perquè era la que tenia la reunió en millors condicions per muntar el top. Diria que la via va sense tocar la paret de la dreta (no fer servir el diedre que es forma). Però en fred em va semblar molt dura l’entrada i el vaig utilitzar, baixant doncs bastant el grau -al croquis Via 0 (V ?)-. Aquí ja em vaig trobar amb la típica por d’aquestes vies de roca de mar, que és quedar-te amb una presa a la mà. De fet em vaig quedar amb alguna del diedret aquest, encara que en ser vies crec no molt freqüentades, ja hi contava. Passat això, té una part ja més maca fins a reunió. El Marc i el Francesc la van pujar després cada una amb alguna petita variació.

A l’esquerra hi ha una via amb una línia molt maca que em feia gràcia provar. La reunió de dalt no està tant bé com l’anterior però li vam passar una corda extra als punts de les reunions veines per si de cas per muntar el top. Entrada fortíssima (pel nostre nivell) a bloc que no vaig aconseguir treure neta. Després continua apretant però ja és de més equilibri i bona col·locació -al croquis Via 4 (6b ? )-. Em va agradar, tot i estar bastant per sobre del meu nivell. El Marc va treure l’entrada més neta que jo i el Francesc, que està molt fort però encara està adquirint tècnica, quan creia que no podria, va fer una apretada i va poder passar-la per escalar la resta de la via (vinga bouuuuuu -com diu ell- ).

Vies a Cala Romana (incomplet)

Vies a Cala Romana (incomplet)

Minisector amb 4 ó 5 vies (amb els graus que he posat més per la gràcia que em feia possar-los que per la rigurositat que puguin tenir), però que en estar aprop de casa tornarem en dies així amb temps no molt clar i que ens servirà per anar veient si avancem. A més de ser molt fotogèniques…

Marc a la via 4 (6b ?)

Marc a la via 4 (6b ?)


Responses

  1. M’han agafat ganes de provar, Rhinolopus (6a) i també d’anar a aquest sector entre la Savinosa i l’Arrabassada. Per la proximitat, pot ser un bon lloc per fer escapades fugases i apretar una mica.. Dius que no està massa ben equipada? Això amb aquestes vies tan properes al mar és una putada, a més les xapes acostumen a estar ben rovellades…
    Ja les provarem, a veure si trobem un dia..

  2. Rhinolopus és molt xula. I el sector de platja està bé per fer una escapada aprop de casa. L’equipament sembla oxidat, però hauré de fer una altra visita per mirar-lo més detingudament.

    Quan vulguis, encara que sigui a la de la platja…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: