Enviat per: pepsunye | 30 Mai 2011

Mas d’En Rei: l’Arbolí

Aquest dissabte podríem dir que hem fet un “Triple Sisè Màgic” per parlar en termes castellers. M’explico: Per primera vegada en una sortida d’escalada, hem xapat dos 6a, tots tres. I li direm màgic perquè el lloc en tenia molta de màgia: Mas d’En Rei, un sector de l’Arbolí fins ara desconegut per a nosaltres i al que estem convençuts que hi tornarem.

Si el busqueu a la xarxa, trobareu poques referències. El cert, és que pràcticament no n’hi ha. Per anar-hi, d’entrada, cal anar en direcció a l’Arbolí i agafar un trencant a la dreta, cap a la Mussara.

Aquí heu de seguir i estar atents perquè, quan veieu unes antigues granges abandonades a la vessat de muntanya, serà el senyal que us indica que en el següent revolt més pronunciat, cal agafar un camí a la dreta.

Aquest camí us conduirà en un quart d’hora (aprox) al Mas d’En Rei. El camí no està en molt bones condicions; hi ha força sotracs i és irregular. Més val anar a poc a poc!

Un cop sigueu al Mas que dóna nom al sector, podeu deixar el cotxe en una esplanada al costat mateix de l’edifici, ara en runes. Fixeu-vos en els contraforts de l’antiga construcció que en encara es conserven dempeus.

Si voleu saber d’on ve el nom de Mas d’En Rei, aquí

Agafeu la pista per la que heu arribat i reculeu a peu, deixant el mas a mà esquerra i de seguida baixeu a buscar el GR, també a l’esquerra del camí principal, que us ha de portar fins al sector. (Just al revés del parell de la foto)

De seguida comprovareu que la zona és molt especial; està molt poc freqüentada i això és nota. Mentre baixeu deixeu-vos portar pels sons del bosc i estigueu alerta al terra, on veureu moltes tifes de la fauna autòctona.

El GR va serpentejant pel que era l’antic camí que unia l’antic mas amb Vilaplana; encara es conserven alguns trams on es veuen clarament els esglaons de l’antic corredor.

Per cert, abans no ho he dit, però aquest dissabte el temps ens ha jugat una mala passada; feia un fred que pelava i sort hem tingut que portava al maleter del cotxe una bossa de roba per donar a beneficència… Roba, cal dir-ho, que era de la meva dona i ens anava petita, ja ho veureu a les fotos.

La primera paret que hem trobat, equipada i situada a mà dreta baixant pel sender, no era la que ens havíem plantejat fer, així que hem seguit baixant i al cap de poc ja l’hem trobada.

Com sempre, hem optat per una via fàcil per escalfar motors. Hem escollit un 5 cap al començament del sector; “L’anormal”, un 5è de 12 metres i 4 xapes.

L’he obert jo de primer i després ho han fet el Marc i el Ramon, també a vista.

Saltar paràgraf si la voleu fer a vista!

La via te una sortida molt fàcil i fins arribar al penúltim espit es podria dir que és ben bé un 4. el 5è el trobareu entre aquest i la reunió final.

Ramon xapant a l'Anormal, 5

Ramon xapant a l'Anormal, 5

Per cert, reunió on hi ha dos mosquetons, un d’ells sense l’espoleta i la cadena està força rovellada, hi han posat una cinta de reforç, nosaltres, per més seguretat, hi hem afegit una cinta exprés.

Josep a l'Anormal 5

Josep a l'Anormal 5

Amb el motors ja calents, ens hem mogut uns dos metres cap a la nostra dreta, on ens esperava el primer 6a de la jornada “Fumatruites” de 18 metres i 7 xapes. Ja es veia venir que el gruix del grau estava a la sortida. I, efectivament, el grau rau entre els primer i segon espit. Amb poques però precises preses i tècniques preses per progressar.

Marc a l'Anormal, 5

Marc a l'Anormal, 5

Hem repetit la mateixa seqüència que en l’anterior i tots tres l’hem fet de primer i hem pogut xapar a la reunió, que la mateixa que al 5è.

La via és d’aquelles que es fan suar però que no requereix esforç i concentració constant. Si és cert que té una sortida que demana una gran dosis de braços, i força tecnica però la resta és anar fent, tret d’una petit panxa a mitja via.

Ramon a Fumatruites, 6a

Ramon a Fumatruites, 6a

Josep a Fumatruites, 6a

Josep a Fumatruites, 6a

Marc a Fumatruites, 6a

Marc a Fumatruites, 6a

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Un cop superat aquest 6a la idea era anar a encadenar el 5+ del costat. No sé si per l’eufòria d’haver superat l’altra 6è, que a priori semblava més complicat, o perquè sabíem que era fer aquesta última via i marxar, però la qüestió és que al final ens hem decantat pel 6a del costat, “Bon Flay”  amb els mateixos metres que l’anterior, 18, però dues xapes menys, 5.

(No seguir si el vol fer a vista)

Si feu números ja podeu comprovar que en algun pas hi havia d’haver per necessitat alguna llunyania important.

En aquest cas, també, a la sortida estava la mare dels ous.

Podríem dir que cal no tenir por d’agafar una regleta vertical, on se’t poden queda una parell de falanges en cas de caiguda. Aquest és clau per resoldre el pas i progressar.

La sortida, com en l’anterior, és molt excitant. I això de encarar la resta de la via després de l’adrenalina que deixes en aquell primer tros de placa és una passada!

Josep a Bon Flay, 6a

Josep a Bon Flay, 6a

Ramon a Bon Flay, 6a

Ramon a Bon Flay, 6a

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Marc a Bon Flay, 6a

Marc a Bon Flay, 6a

Des de dalt hi ha unes vistes increïbles de la fondalada i d’una zona on sembla que hi ha una cova, que en diuen, he vist en algun bloc, el “la covota o el foradot”.

Tornant al que havíem dit dels números, efectivament, a d’alt et trobes un parell d’espits separats uns quatre metres, el pas, però, no presenta una excessiva dificultat.

Aquí, xapareu en un altra reunió molt millor que la primera, tot i que un dels mosquetons va una mica dur i l’haureu d’estomacar.

En aquest cas, també l’hem encadenat tots tres de primer, el que vol dir que aquest dissabte hem marxat del sector amb la sensació d’haver consolidat aquest grau. Serà qüestió de provar en la propera algun esglaó més.

També s’ha de dir, però, que aquests sisos no són tant exigents com els d’altres escoles, com ara Siurana.

Sigui com sigui marxem contents per haver provat Mas d’En Rei, i convençuts que hi tornarem a anar, més encara quan a la nostra dreta hem vist que hi ha encara molt de sector per descobrir.

Al final de l’escalda, quan ja gairebé marxàvem, hem escoltat unes veus que provenien del senderó, era un grup d’escaladors que en arribar, s’han situat just al costat d’on érem nosaltres, tres nois i una noia.

Tot i que per un moment ens ha passat pel cap quedar-nos una estona més, per comprovar sí efectivament, com ens va dir en una ocasió el “Pekas”, funciona el “CHATY-FACTOR”, però ja eren gairebé les dues tocades i ens esperàvem a casa.

Així que el balanç, sense “CHATY-FACTOR”, és el que dèiem al començament, un “Triple Sisè Màgic” que recordarem una bona temporada i ens esperonarà per encadenar en un futur moltes més vies.. com diuen, també en l’argot casteller: “Pit i amunt…”


Responses

  1. Bon sector amb vies d’estil més alpí. El grau el veig correcte, solament que no son vies de dificultat sostinguda. Però totes tres m’han agradat força, sempre parlant del grau en que ens movem.

    Haurem de tornar.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: