Enviat per: pentacour | 23 Mai 2011

Estrenant corda i grau a La Carbonera (Arbolí)

La motivació per escriure havia decaigut darrerament perquè per A o per B estava acomodat a la zona de confort i els avanços en corda eren mínims respecte al grau. Així que aquest dissabte ja vaig sortir de casa amb la idea de posar-hi remei i abandonar aquesta zona sí o sí. D’altra banda al Marc ja li està envaint el fanatisme escalador i s’ha comprat amb el Francesc, que està començant, una corda i material. El quart integrant aquesta vegada era el meu germà Jordi que està tornant a poc a poc a pujar-se per les parets. Així que havia de buscar un sector per quatre escaladors on cada un tenia els seus propis objectius. I el sector ha estat El Morral (La Carbonera) on hi ha grau suau pel Jordi i el Francesc i grau per a que el Marc i jo apretem i avancem.

Com sempre em costa molt escalfar i totes aquestes tonteries externes que m’afecten, vaig directament a escalfar amb El kinto kinto (5+), una via on em vaig deixar un tros de dent a la primera visita i a la que havia arribat a reunió en una posterior però sense posar-li el punt vermell. Molt bé, sense cap ensurt ni apretada en excés i gaudint de la via arribo a reunió. Suposo que per tenir al mig una panxeta que recordo a les primeres visites que no veia ni com fer-la, una part final maca on has de xapar agafant-te d’una mà amb lleuger desplom (sempre pel grau del que parlem) i que el dia que ho vaig superar tot vaig notar l’haver aprés algo, em sembla un 5+ molt maco.

Mentrestant el Marc munta El ganes (4) pel Francesc i el Jordi, que l’encadenarien sense problema així com El superganes (4) del costat. Li deixo les cintes possades al Marc al kinto kinto i l’encadena molt bé i de primer. El Francesc que està començant però està molt fort i és bastant alt prova el kinto kinto en top-rope. El seu primer intent en aquest grau, el va lluitar de valent i va arribar a cridar bloc! Ens va explicar que el seu avi va ser el primer de Valls en escalar el Montblanc i que a veure si algo li havia quedat!

Molt animats anem el Marc i jo a mirar-nos Montserrat (5+/6a). Una via curteta que primerament ens tira una mica enrera per on està situada, però que ben mirada ens sembla interesant i està dins el grau que volem provar. El Jordi m’assegura. Petit desplom però amb bones preses, em planto a la segona xapa, agafo corda per xapar i el Jordi que s’estrena amb el GriGri del Marc i el Francesc s’encalla una mica en donar-me corda i dedico més forces del necessari en xapar. Continuo decidit, arribo al mantle i faig un moviment precipitat. Noto que comença a relliscar-me el dit i veig que puc caure. Feia molt de temps que no queia i estava molt acomodat. Pot ser podria haver lluitat més la possició però al final deixo que rellisqui el dit, crit i a volar! Aixeco al Jordi del terra però molt bé, no ha passat res… Tretes totes les pors a tornar a caure, continuo i arribo a reunió sense problema. Via curteta però bastant maca.

Deixo les cintes i la prova el Marc. Ell no té tan clara la opció de caure i fa un descanset a la segona xapa. Després l’encadena sense cap problema. El Jordi i el Francesc marxen cap a l’esquerra a pujar Notincname (4+), Panxetas (5) i alguns 4/4+ nous que no surten a la guia de gener del 2010 que tinc. Molt bé per ells, on acabarien pujant totes i moltes d’elles de primer.

El Marc i jo posem l’ull a Ca l’Escalet (6a+). Encara que seria el primer intent d’una via d’aquest grau i que no tenim ni molt menys assentat el 6a, la motivació ens pot i decidim intentar-ho. A la tercera xapa que protegeix un desplom veiem un maillon penjant, desafiant, d’algun abandó, que ens està confirmant on està el crux de la via. Entrada apretona que supero molt content perquè sé que fa poc temps no hauria gosat a fer-la per falta de tècnica i de confiança. Una fisura entretinguda i arribo a xapar la tercera. Dedico més forces del necessari per trobar una possició còmoda per xapar-la ja que la caiguda si no ho feia era una mica dolenta. Al final la trobo però les forces ja estan gastades…

Vaig llençat a pel “a vista”, així que estiro els braços i cap amunt. Quan estic en el moment de màxim esforç no veig clar el següent moviment. Pot ser un llençament… Però vull aprendre i intento buscar de resoldre els moviments amb tècnica, deixant els llençaments com a darrera opció. Així que em deixo caure. Descanso, ho miro i cap amunt… Igual, no ho trobo. Faig vàrios intents i amb cada un em queden menys forces. Ja no veig clar ni el llençament així que baixo i li deixo el torn al Marc mentre m’ho penso.

El Marc es planta al punt crític, descansa, s´ho mira, fa el moviment i en el moment de màxim esforç, aguanta més (està fet un bou) i el pasa! Té un moment apurat per xapar la següent però l’aconsegueix. Després ve una placa que ja no desploma però que no veu com passar-la. No li ve de gust caure i es baixa a veure si puc continuar. Jo que vaig just de forces ja, paso el crux ajudant-me de la corda, quedant com a projecte per un altre dia. Arribo a la placa, soluciono els moviments i a reunió! El Marc després farà el mateix en top. Ara que els dos li donem de primer ens permet provar un ventall més ampli de tipus de vies perquè hi ha més possibilitats de que el que no pot un el pugui fer l’altre.

Ca l'Escalet (6a+)

Ca l'Escalet (6a+)

El matí s’acaba i hem de plegar cordes. Però ho fem molt contents havent assumit tots les nostres fites particulars i ja pensant en quina serà la següent sortida!

Marc en pose de 'satisfacció'

Marc en pose de 'satisfacció'


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: