Enviat per: pepsunye | 2 Mai 2011

La Mussara: sector Espantaocells

Per anar al gra i resumir-ho en poques paraules; aquest dissabte hem xalat de valent amb Espantaocells 6a i Xell 5+, tot i que ens afegim al que diuen molts, i es que la segona és un 6a com una catedral…

Quan hem arribat al sector el Ramon, el Marc, el Siscu (que avui ens acompanyava per primera vegada) i jo, ja hi havia un parell escalant la Covallonga, bonica via de dos llargs que ja havien fet en un altra visita a aquesta zona de la Mussara.

Avui teníem clar que anàvem a provar algun 6a i del sector ens havien parlat molt bé d’aquestes vies.

Una de les primera vegades que van escalar a la Mussara, la Marisa del refugi ja ens havia dit que un despreniment havia acabat amb una llastra (fragment de roca de adossat a la paret)

Tampoc era qüestió d’arribar i anar directament a tocar grau, així que hem optat per anar uns metres més a la dreta del sector a escalfar. Allà ens esperaven: Kora 4+, Titànic 5 i Tròpic 5.

Josep a Tropic 5

Josep a Tropic 5

Marc a Kora 4+

Marc a Kora 4+

Fetes les presentacions amb aquesta part del sector, el Ramon i jo hem anat a buscar el 6a. Abans, però, em situat la corda als peus de la Xell, el 5+ que molts asseguren que és un 6a en tota regla. Ens ha sorprès veure que la via ha estat reequipada per la dreta del diedre inicial, tot i que a la nostra ressenya  està dibuixada sortint des d’aquest.

La nostra intenció era fer-la fins la R1, (que està desequipada). Com que també teníem clar que anàvem per l’Espantaocells, no hi ha problema en deixar material on hauria d’estar la R1 i recollir-lo al baixar el 6a.

També hi ha l’opció de seguir fins la R2, empalmant Sufre mamón 6b, opció que se’ns escapava una mica de les nostres possibilitats, però que ja arribarà…

Completament d’acord amb els que diuen que la Xell és un 6a, i ja està (mohacefaltadecirnadamas). Només afegir que és molt bonica de fer, per no aigualir la festa a aquells que la vulgueu encarar a vista.

Després de defensar cada metre de via, i no sense haver de descansar en una ocasió, abans de superar la panxa que separa el punt d’inflexió, he aconseguit encadenar-la.

El Ramon ha preferit pujar en top-rope (amb la corda per dalt, allò que en algunes zones també anomenen: escalar en  pinyata).

Josep a Txell 5+

Josep a Txell 5+

Ramon a Txell 5+

Ramon a Txell 5+

Mentrestant, el Mar i el seu “deixeble” per un dia, el Siscu, seguien amb el triumvirat de Kora, 4+, Titànic 5, i Tròpic 5. Els havíem deixat amb el Siscu fent en top-rope Kora i el Marc ens havia dit que provaria de primer els altres dos cinquens. Quan portes algú que això de la paret li ve de nou, no està del tot malament recordar-li que, de vegades, el silenci és una virtut. Més encara quan és ell el que t’ha d’assegurar, i no saps fins a quin punt reaccionarà amb celeritat amb el material.. (classe accelerada de tècnica)

Arribava l’hora del plat fort del dia; Espantaocells. De baix estant, es veia el tros de llastra caigut; la zona havia quedat llisa com la pell d’un nadó.

No seguiu llegint sí la voleu fer a vista!!!!

L’encaro de primer i veig que ja de sortida és una mica més tècnica que la Txell, més exigent. No pots, com a l’altra, aturar-te gaire; has d’anar per feina, amb decisió.

Això m’agrada, no et deixa gaire temps per a pensar, i vas progressant, vas fent i vas pujant.

Aquí, superar la panxa del mig de la via no em costa tant com a la Txell, i segueixo fins pràcticament la zona de la llastra, on em quedo enganxat a la paret com un ninot de paper, sense absolutament res on agafar-me en tot el tros de pedra llisa que havia quedat després del despreniment.

Sento que el Ramon, des de baix, em suggereix continuar per la dreta. Allà la salvació arriba en forma de canto vertical, però la ma amb prou feines hi arriba.

Finalment, amb un exercici de funambulista impossible aconsegueixo estirar la mà dreta, mentre a l’esquerra tres dits reposen a sobre d’un petit sortint, petit, molt petit.

A partit d’aquí, és resseguir el diedre invertit i arribar a l’altura de la R1 per xapar.

Aquest via també segueix fins a una R2, vist des d’aquí no té mala pinta. Abans de caure la llastra era un 6b. Ara he vist en algun bloc que fins i tot hi ha qui li puja el grau fins al 6b+/c.

Josep a Espantaocells 6a

Josep a Espantaocells 6a

Ramon a Espantaocells 6a

Ramon a Espantaocells 6a

Mentre baixava, he anat fins a la reunió inexistent de la Xell i he esperat que arribessin el Marc i el Siscu, que la volien provar en top-rope.

Els hi he passat la corda, tot fent un invent amb la reunió del costat i al final el Marc l’ha pogut fer.

El Ramon ha pujat al mateix temps l’Espantaocells, i també ha pogut arribar força bé fins a dalt. En aquest

cas, com en la Txell, també ha preferit provar-la en aquesta primera pressa de contacte en top-rope, però amb ganes d’agafar-la en una propera vegada de primer.

En qualsevol cas, des de baix l’he vist gaudir de valent de la via i al baixar m’ha conformat que li havia agradat força.

Arribats a aquest punt i amb el rellotge marcant gairebé les dues tocades, decidim anar tirant.

Desenfilant el senderó que ens ha portat fins al sector, veiem que al començament hi ha un grup d’escaladors que per la manera de parlar semblen alemanys.

Bon dia d’escalada que, a més, coincideix amb el meu 39è aniversari i amb els preàmbuls de l’operació que a l’altra banda del món l’endemà acabaria amb Bin Laden.

Per cert, els alemanys estaven escalant per la zona dels vuitens llargs. Ens els quedem mirant una estona… i ens imaginem el que potser un dia també arribarà per a tots nosaltres.

Ramon baixa content de l'espantaocells 6a

Ens preguntem sí és aquest, al capdavall l’objectiu; aconseguir pujar grau progressivament fins a fer vies que ara per ara ens són del tot inaccessibles. O potser del que es tracta en realitat és, simplement, de gaudir del que fem en cada moment i assaborir al màxim dies com el d’avui.

Mentre arribem a la carretera, on tenim el cotxe, sense dir res tots sabem que l’opció bona és la segons, marxem amb les deures fets i amb la sensació d’haver viscut unes hores intenses i haver gaudit un cop més a la roca…

Amb aquests pensament, enfilem la carretera de la Mussara cap avall, el Siscu, que a la tarda té partit de bàsquet contra l’Amposta, s’adorm.. Abans però, ens assegurà que tornarà a venir amb nosaltres…

Temps per la filigrana!

Temps per la filigrana!


Responses

  1. Ei bou, algunas vías, cuando las comentas parecen 7a 😉 jaja
    Te recomiendo escalar de vez en cuando en Margalef, sectores como Cingles del Molí, tienen el grado suave, y de vez en cuando va bien para motivarse, prueba Doctor loco (6a+) y Bon rotllo (6a), que seguro las sacas sin problemas.

    Salut bou, y continúa dándole fuerte 🙂

  2. Jose! Supongo que has visto que ésta la ha escrito el Josep. Cuando escribo yo le meto más dramatismo todavía y son de 7c para arriba, jeje.

    Per la meva part vaig fallar en escalfar i això em va minar mentalment. I com l’endemà tenia una cursa (excusa) no tenia el cap com per arriscar una caiguda i vaig decidir de pujar en top. Tot i això, en contra del que creia, les vaig gaudir molt, sortint les dues (amb el flash de veure al Josep) a la primera. Així que a la propera miraré de possar-li el punt vermell. Em van encantar les dues vies.

    Y sí Jose, tenemos pendiente Margaleft. Pero me pasa como Siurana o Montserrat, que al solo poder ir en finde me da taaanta mandra la masificación que parece haber. Pero iremos!

  3. Ep! La veritat és que La Mussara no és un bon lloc per anar a rodar. Grau apretat i a vegades equipades amb alegria. S’han d’escollir bé les vies.
    Com us diu el Jose Margalef és una bona opció per fer metres. I no patiu per la massificació. Si matineu no tindreu problemes per escalar enlloc. Cingles del Molí és una bona opció i per ara que comença a fer calor jo us recomano el Totxo del Vi amb ombra fins al migdia i uns cinquens i un trio de 6a molt “disfrutons”. 😉
    Salut i a tibar-li!

  4. M’apunto aquests sectors Ivan. A veure si aviat anem a Margalef.

    Respecte a La Mussara, ja m’havia llegit el teu post d’aquest sector i sabia que no havia reunió al V+. Si no, vaja sorpresa si has de pujar el 6a per desmontar si volies solament provar el V+. Però val la pena perquè em va agradar molt la zona i sents que son d’aquelles vies que “et curteixen” 😀

    Salut!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: