Enviat per: pepsunye | 28 Març 2011

Arbolí: sector de l’Ermita, “El pulgar si tu” (6b)

A la sortida d’aquest diumenge hem comprovat com n’és de difícil ser home/dona del temps i fer un predicció que pot variar com de la nit al dia quan es parla de litoral o el prelitoral..

Arbolí des del sector de l'ermita

Arbolí des del sector de l'ermita

A primera hora del matí, el primer missatge del Ramon, via Facebook, deia: “Què farem? Pot ser estarà mullat!” i jo li he respost: “Així no hi ha res a fer! La pedra estarà mullada i el terra.. Ho ajornem?”; “D’acord, ho ajornem doncs. Q putada!”; “Ara que si vols hi anem, potser trobem alguna paret seca. Tot i que, tal i com ha plogut a la nit, ho veig difícil. Per intentar-ho que no quedi. A males, fem mitja volta i avall…”

Aquest ha estat el diàleg de primera hora i reconec que no he vist la llum al final del túnel fins que el Ramon, (al que li agrada per deformació d’ofici consultar llocs web d’aquells on allò que és general passa a ser local) ha dit: “Hi anem! A la Mussara només van caure 0.2mm, cap a les 6”.

Hi hem anat i, efectivament, a l’Arbolí, on ens ha portat la sortida d’avui, pràcticament no havia plogut i, a més, lluïa el sol…

Hem arribat al sector de l’Ermita i ens hem situat just a sota del que diuen és un dels 6a més bonics del sector: “Walgrot”, amb els seu 15 metres aplega tota mena de sensacions; amb una verticalitat absoluta i grans preses de tota mena, des de regletes i forats a fissures…

Per no entrar-hi en fred, hem anat a veure a un vell conegut, un 5 a l’inici del sector, “Agulla transpuenting”, al costat de “Caobel·la”, un bonic 6a+ que ressegueix el cantó dret de la roca i que ja havien fet en alguna ocasió. Mentre ens col·locàvem en posició d’atac, he vist que a menys d’un metre, al nostre costat, hi havia un petit ocell, que semblava que ens volia donar la benvinguda…

Un cop calents, i amb el 5 encadenat anem a buscar “Walgrot” i ha passat el que ja havíem previst, l’estava muntant un parella. En fer aquest post, per un dels comentaris de l’Ivan, vam veure que es tractava del Marc i la Leo, que també es volien fer el 7a del costat.

Ramon a Agulla transpuenting (5)

Ramon a Agulla transpuenting (5)

En vistes de l’èxit, anem a les vies del costat mateix (a la dreta) després de mirar la ressenyes veiem que amb el recompte ens en sobra una . Tenim clar que volem provar un dels 6a que hi ha, però no tenim del tot clar a quin dels dos es correspon la paret que tenim al davant.

Josep a Agulla Transpuenting (5)

Josep a Agulla Transpuenting (5)

Després de mirant-ho de dalt cap a baix i de baix cap a dalt i fins i tot, fent el pi, no en traiem l’aigua clara…

Al final, arriba el Marc, que estava a “Walgrot” i ens treu de dubtes. Es veu que hi ha una via que no surt a la ressenya (segons indicacions de l’Ivan, és un 6a, que es diu “Full equip”) i la que tenim al davant és “El nou testiclamén”, un 6a.

Encara no tenim el grau ben assentat i decidim entrar a la via fent una passera de dreta a esquerra; d’aquesta manera ens estalviem aixecar el cos a plom abans del primer spit i carregar el braços de sortida, pel que pugui venir a dalt.

Sabem que d’aquesta manera no ens la podem apuntar, però preferim gaudir-la sencera que no quedar-nos a l’inici amb un pam de nas.

L’obro jo i veig que la via es deixa fer, és una placa farcida de forats cantelluts. T’ofereix molt recursos tant de peus com de mans. Vaig col·locant cintes; supero una petita panxa, amb mig cos cap a la seva esquerra i arribo a l’últim spit on, de sobte, no trobo res per les mans i acabo tocant el mosquetó de seguretat.

Josep a “El nou testiclamén”, (6a) no l'apunto!

Josep a “El nou testiclamén”, (6a) no l'apunto!

Baixo amb l’estranya sensació que tenen aquells que saben que les coses podrien haver anat molt millor. I tot escoltant els renecs dels esperits de tots aquells mites que s’han fet un nom al món de l’escalada…

El Ramon m’agafa el relleu, ens intercanviem els papers. Repeteix la seqüència i es troba amb el mateix parany. Més purista que jo, li agafa un rampell i no vol ni la foto. M’explica amb paraules el mateix que jo havia sentit a dalt: “Estava a punt de xapar i he vist l’última cinta tant avall i en pensar en la caiguda.. m’he precipitat a agafar el mosquetó de la R”. Potser, hem d’assajar els “saques” un dia d’aquests, no hi estem acostumats.

Ramon senyala  “El nou testiclamén”, (6a)

Ramon senyala “El nou testiclamén”, (6a)

(Més tard descobriríem que algú altra marxaria encara més emprenyat/ada que nosaltres del sector).

El Marc ens pregunta si tenim les noves ressenyes d’Arbolí. Li diem que nom, que tenim les de 2010 i comencem a fer-la petar. Ens explica que venen de Barcelona i que pràcticament es coneix cada pam del sector de l’Ermita.

Tot fent un repàs de les vies ens recomana una bona pila de 6a macos i assequibles i en descartem uns altres per diversos motius: hi ha, per exemple, una part del sector que ha estat desequipat; han desaparegut els primers spits de les vies.

ALERTA! NO SEGUIR LLEGINT SI VOLEU FER-LA A VISTA!!!

Al final, ens recomana un 6b que es mostra convençut que podem fer sense cap dificultat: “El pulgar si tu”. El Marc ens explica fil per randa tot el que hi trobarem; un dinàmic, un rebot, bones repises, i el pas que dóna nom a la via. Quan hi sigueu, afegeix, ho entendreu!

Primer dubtem, però després diem, perquè no? A peu de via, el Ramon  recorda això del “pulgar”… i entre el segon i el tercer spit me’l trobo. És una presa invertida on et queda el “pulgar” (el dit polze) dins d’un forat fet a mida i on, amb aquest i els altres quatre dits han de trobar la posició exacta d’adherència que et permeti recolzar-hi tot el cos perquè tiri amunt, fins trobar una regleta superior.

És un pas molt precís, ja que si no trobes el punt exacte, és impossible sortir cap amunt. No sé si amb un cop de sort o amb un rampell i rebot inclòs, la qüestió és que el passo.

A partit d’aquí aquest 6b és molt guapo i exigent a l’hora. Entre spit i spit cal treballar però abans de col·locar cada cinta trobes un lloc per agafar-te amb seguretat. A la part superior, entre l’últim spit i la R has de canviar de plano i això et pot deixar volant, si t’ho penses gaire, és un pas ràpid, i amb rebot, com deia el company. En definitiva, una via exigent, ràpida, i molt gratificant de fer.

Josep a “El pulgar si tu” (6b)

Josep a “El pulgar si tu” (6b)

Sense haver estat conscient d’haver fet el dinàmic de la via, baixo amb la satisfacció d’haver assolit el primer 6b (flaix) des de la represa de l’escalda. N’havia fet algun, però d’això ja feia 20 anys…

El Ramon m’agafa el relleu i arriba sense dificultats al “pulgar” al final, però, no troba la posició exacta; la combinació gairebé de caixa de seguretat o de rellotgeria que li obri les portes de la via.

Decideix recular però conscient de què només ha estat una primera presa de contacte i de que en vindran més, la via s’ho val!

Mentre recollim el material, escoltem un fort crit, seguit d’un renec que no sabria reproduir, des de l’altra costat del sector. Sembla que sigui la Leo. Potser ha caigut quan estava a punt de xapar després de molt d’esforç… Qui sap! Els que escalem sabem que això d’estar en contacte amb la roca et produeix de vegades uns sentiments molt estranys, que costen de canalitzar….

Marxem, malgrat tot, amb un bon regust de boca i amb una bona pila de 6a apuntats per la propera sortida.. Encara llueix el sol a l’Arbolí i al final, ni pluja, ni núvols… ja ho dèiem al començament, ha de ser molt difícil fer d’home del temps…

Us deixem amb una foto sencera del 6b, a veure si localitzeu el pas del “pulgar”?

"El pulgar si tu" (6b)

"El pulgar si tu" (6b)


Responses

  1. Qui havia de dir que acabaríem escalant el diumenge amb els trons i tot que van haver a Altafulla de matinada.

    El 6a el vaig començar a fer creuat per no provar l’entrada bona i ja anava engarrotat. Encara que sí que vaig arribar a reunió anant de primer, crec que vaig descansar a totes les xapes. Això del “purisme” l’he de controlar perquè al final em xafa l’escalada…

    El 6b que vas pujar a la primera va ser boníssim. Enhorabona! A mi em va gran aquesta via encara i a part ja no estava ni mentalment ni físicament per fer el pas famós.

    Ara, a treure-li la pols a aquesta llibreta d’escalada de fa vint anys i continuar apuntant-te vies!

  2. ja veig que seguiu apretant de valent! ben fet!

    em sembla que el noi que us vau trobar debia ser el Marc: http://sclimb.blogspot.com/

    pel que comenteu em sembla que la via que no us quadra és un 6a que es diu “Full equip” i que va per una agulla que hi ha just a l’equerra de la placa central.

  3. He fet un cop d’ull al seu bloc i era el Marc i l’acompanyava la Leo. Demà els lincare al post. Salut! I si, Ramon, haurem de buscar la llibreta dels vuitanta….

  4. Doncs sí Ivan, veig que era el Marc. Fa poc que vaig començar a seguir el seu blog a arrel d’un comentari seu en el teu crec, però no el vaig reconèixer. Ens va explicar un munt de vies de l’ermita. Així que haurem de tornar perquè tinc molta feina a fer allà, jeje. I sobre el terreny tornaré a mirar el que comentes de la Full equip perquè realment ens sobrava una respecte a la guia del 2010.

    A veure si és veritat Josep i treus aquesta llibreta 😉

    Salut!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: