Enviat per: pentacour | 22 Març 2011

Blocant i escalant a Arbolí

Com ja he acumulat unes quantes mini-visites d’escalada i bloc, hi ha material suficient per un post. Així que anem-hi…

Després de gaudir de la family durant la setmana blanca (encara que ens condiciona les vacances als pares, que li preguntin al peke si vol setmana blanca o no), davant les previsions de pluges pel dissabte, em vaig escapar sol el divendres pel matí a blocar a les Agulles de l’Embut, sector que m’agrada força per la tranquilitat, per les vistes i perquè cada vegada que soluciono un problema em quedo amb la sensació d’haver aprés algo nou.

Vaig començar pel sector Bota Ski amb el problema número 18 (5 sit) del llibre de ressenyes “Bloc. Muntanyes de Prades”. Aquest el tenia resolt d’una anterior visita però amb moviments molt forçats. Provant vaig trobar una seqüència molt maca en que amb un subtil desplaçament del pes cap a la dreta el vaig resoldre sense gaire esforç. Molt content vaig anar pel 5+ del costat número 17 (sit) que el tinc com a projecte i que no sabia ni com fer-lo. El vaig haver de deixar igual. Al final del matí resolent un altre m’adonaria de com es fa, però això vindrà després…

A continuació vaig anar al Totxo Sabrina que està al costat. Hi ha el problema número 1 (5) que el vaig resoldre al primer intent. De manera natural em va sortir un moviment clau amb la cama que em va facilitar tot. Va tenir el seu punt després baixar-se perquè per on pensava fer-lo, una vegada a dalt em semblava molt més alt que vist des d’abaix. Però van ser uns moments d’incertesa i solament una sensació per la falta d’experiència, ja que un cop decidit, vaig desgrimpar fàcilment. Després vaig intentar el número 2 (5+ sit) però no veia com. Pot ser fent un llençament a mort a per una presa podria haver-lo fet però aquesta no ha de ser la manera. M’interesa més treure la seqüència correcta que apuntar-me el problema. Així que el vaig deixar.

Encara tenia temps i vaig anar a El Càntir a provar el número 25 (5 sit) que em va semblar maco el seu dia però que no el vaig fer perquè estava mullat. Petit desplome, tiro de braços i dalt no tinc cap presa per agafar-me i pujar peus… Quan ja ho anava a deixar còrrer per un altre dia se’m va encendre la llum i en comptes de buscar una presa vaig llençar la cama estirada a l’alçada de les mans i et voilà! vaig poder descarregar pes d’una mà per fer el el mantle. El fer aquest moviment ha estat un avanç important. Ja vaig fer algo semblant sense convicció per intentar resoldre aquests 5+ que m’he deixat. I quasi segur que és el sistema. Així que tornaré per comprovar-lo.

Problema número 25 del sector El Càntir

Problema número 25 del sector El Càntir

Diumenge vaig aprofitar el bon dia que va amanèixer per anar amb la family a passejar per la muntanya i mirar de trobar la zona de bloc Mas de l’Escolà i concretament el sector Gorilón. Vam arribar i em va agradar tant que va ser l’objectiu de la visita del dissabte passat. Val a dir que amb les pluges del dia anterior me’l vaig trobar tot sec (menys un parell de problemes). Així que bona opció per dies post-pluja. Aquesta vegada vaig anar a blocar amb el Jordi (el meu germà) i el Martí (el peke-gran). Vaig escalfar amb el número 9 (4 sit) i després vaig resoldre els problemes número 8 (5 sit) i número 7 (5 sit), semblants en tècnica al número 25 del Càntir (aixecant la cama estirada a l’alçada de les mans). El Jordi que ve d’una lessió a una costella va fer el 4 però no va voler forçar amb els 5èns.

Problema número 7 a l'estil Michael Jordan

Problema número 7 a l'estil Michael Jordan

El Martí pujant de primer en clàssica...

El Martí pujant de primer en clàssica...


I diumenge va tocar corda amb el Marc al Duc (Arbolí). Com son vies de 20 metres la idea era escalfar amb algun 5 i intentar després Entre pitus i flautes (6a). Però ens vam trobar quatre escaladors barallant-se amb aquesta via (baralla que els hi duraria quasi tot el matí) i ja vam veure que no podria ser. Vam escalfar amb Bola de Drap (5) que ja l’havíem fet els dos però que ens segueix semblant molt maca i després vaig anar a veure Capitan Memo (6a)…. Però aquella paret tan llisa amb el 8a al costat em va fer com a por. Suposo que és anar per la xemeneixa però no vaig voler ficar-m’hi. Així que vam anar per la de l’esquerra de Truita en Suc, que no té nom i cotada de 5+/6a a la guia. Segueix una línia bastant maca i encara que té algun paset més fi, és bastant assequible pel grau i va sortir a vista. S’ha de vigilar si s’entra a la fisura per descansar perquè hi ha pedres soltes. També, un parell de xapes abans d’arribar a reunió, hi ha una pedra que ja vaig sentir a un escalador en una anterior visita dir que es movia. Jo no la vaig tocar però el Marc després em va comentar que se li va moure. No crec que caigués però per si de cas, millor solament mirar-la…

Sortides amb bones sensacions i encara que no siguin resultats espectaculars respecte a grau pujat, sí que continuem avançant i aprenent coses.


Responses

  1. la Capitan Memo pel que m’han explicat s’escala en xemeneia i en X, o sigui que a banda de tècnica és psicològica. jo li tinc ganes, algun dia o altre la provaré.
    enhorabona pels encadenes. a seguir apretant!

  2. M’ho vaig imaginar que seria per la xemeneia, però volia provar algun 6è més “estàndard” … I realment la via vista des del meu nivell imposa una mica.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: