Enviat per: pentacour | 7 Març 2011

Estavellada a La Mora

Ja vaig comentar que hem estat un més a la family fa poc. Però com ja sabem de què va el tema i el minipeke de moment es porta molt bé, fa dos dissabtes, aprofitant que la mare i ell descansaven vaig trucar al Marc per anar a fer una mica de boulder al costat de casa, a la Mora, i així no perdre el bon moment de forma que tenia. Aquesta vegada em va acompanyar també el Martí (el peke).

Realment és una zona que no em motiva gens. Una llàstima perquè la tinc al costat de casa, però son parets d’uns quatre metres en el millor dels casos amb un grau que no entenc. Escalfo amb el problema número 4 (grau 4) de les ressenyes dels aperturistes que ja l’havia fet en una anterior visita. El Marc el puja sense problema. Després mirem de fer el número 3 de nom El fàcil (grau 3/4). El començo a fer i arribo amb les mans canviades i em trobo bastant incòmode amb els peus a quasi dos metres del terra. No vull arriscar i em llenço a la colxoneta. Controlo la caiguda però no m’agrada. La prova el Marc, arriba amb les mans ben col·locades, es decideix a continuar i a munt! Intento jo, ho faig d’una altra manera, arribo malament, me’n recordo de la caiguda que no em va agradar i no em decideixo a fer el pas. I així quatre vegades més… No tinc el dia i decideixo deixar aquest 3/4 amb el crux no trivial a dos metres del terra…

Anem per la número 2 (grau 4). Jo no estic per pujar i la prova el Marc. Arriba a la part més compromesa, com no, a una alçada bona per anar amb una sola colxoneta, fa una bona tibada, em comenta que es veu més avall que amunt, però aguanta i puja. Avuí està sembrat!

Ens mirem la número 1 (grau 4+) i no sabem ni com començar-la. Fem un parell d’intents cada un i a aquest 4+ no li veiem ni els primers moviments. Al final se m’encén la llum, i amb pocs dits i un bon equilibri aconsegueixo agafar la bústia bona de dalt. Pujo peus i em torno a trobar amb els peus a dos metres del terra, sense quasi on possar-los i havent de confiar en el que semblen unes bones mans més amunt. Però avuí el que no tinc és confiança així que destrepo i no m’atreveixo a fer el pas. El Marc fa els moviments de l’entrada i arriba a la mateixa possició que jo. Ell confia en aquestes preses i resol el problema. Encara li donari temps a provar la número 5 (grau 4+) arribant a dalt.

Així que estavellada a La Mora. He de tornar però quan estigui amb més confiança per fer aquestes vies. Els graus alts no sé si seguiran aquesta lògica, però als baixos, al meu parer, se’ls hi ha d’afegir com a mínim mig grau i venir amb el grau molt assentat. A no ser que es vagi amb vàries colxonetes i molts braços per dirigir la caiguda, no son problemes per algú amb grau 4-5 perquè els passos solen estar bastant amunt i si no tens un bon dia i falles pots fer-te mal tontament.

Ah! I el que també va escalar molt bé a part del Marc va ser el Martí…

Martí

Martí


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: