Redescobrint el Parvulari (La Mussara)

Com fa dos caps de setmana el temps no pintava molt bé em vaig estar mirant amb lupa les prediccions per les escoles d’escalada que ens queien més o menys aprop. I com vaig veure que l’estació meteorològica que hi ha al mateix refugi de La Mussara no havia registrat plujes cap allà que vam anar.

El sector del Parvulari el vaig visitar l’any passat al poc de començar a escalar i com a “profe”. El resultat va ser un 4+ molt maco i un 6a on vam patir per desmuntar la segona cinta i no abandonar-la, que eres de les noves… (llavors no sabia ni el que era un maillon). Junt amb que té fama de molt sobada i que ni tan sols ens la van nombrar per anar al mateix refugi, doncs la teniem una mica apartada (encara que després d’aquesta primera vam fer una visita fugaç sense pena ni glòria).

No m’agrada escalfar amb 4+ perquè com em faci dubtar algun pas ja m’entra mal rotllo sobretot per les següents vies. Així que vam anar per Juan sin miedo (5) i fent reunió a l’esquerra que em semblava més maco. Via entretinguda que va complir perfectament l’escalfament pel Marc i per mi.

Voliem pujar després Aky hi ha goló (5+) però com la panxeta que té em feia una mica de respecte la va provar primer el Marc en top i així “flashejarme-la”. No va desxifrar com fer la panxa i la va passar per la dreta, moment en que va veure la presa clau per fer-la. La intento jo de primer i arribo al pas clau. Començo a fer bé el moviment però em veig tirant solament de braços molt forçat i no veia clar que fos la seqüència correcta. Ara mateix li dono més importància a fer la via bé amb els passos que podrien ser més naturals que a acabar-la sigui com sigui. Vaig estar a punt de llençar-me a per una presa i pujar solament amb els braços (encara tenia força pila) però no m’agradava el sistema i em vaig penjar. Mentre m’ho mirava, un escalador que baixava de la via del costat i que com després vam veure en xerrar amb ell una estona era gran coneixedor de totes les vies del voltant, em va explicar com era el pas ajudant-me dels peus, amb demostració inclosa. En veure-li fer van aparèixer per art de màgia unes preses per peus que espero que hauria acabat veien jo mentre inspeccionava el pas. Vaig repetir els seus moviments i cap a dalt! Vista la seqüència el Marc la va repetir també aquesta vegada per on tocava.

Aquest company ens va comentar vàries vies del sector i al final vam decidir de fer … y yo con estos pelos (5+) amb una panxa maca també. Arribo a ella i veig la xapa que protegeix el pas una mica alta. Dubto si arribo, si no arribo, si xapo, si em posso de puntetes… Al final xapo però gastant forces en aquests dubtes. Faig el pas per pujar però em noto una mica més fluix, dubto i res. Dos intents més tard i aquesta vegada ja sí que per co**ons tirant amb tot l’aconsegueixo passar. Maco el pas però he de depurar la tècnica una mica encara. Després el Marc, amb descans allà per estudiar bé el pas, el va superar també.

Aquest cap de setmana doncs al final vam dir de tornar aquí per fer alguna de les altres vies que ens havien recomanat. Encara que no m’agrada escalfar amb 4+ al Marc li feia gràcia Apáñatelas sin pañal (4+) i va ser l’escollida. Aquesta via i la del costat son altetes i maques, amb peus sobadets a la part de baix però que en aquesta no impedeix fer-la tranquilament.

Després vaig anar a per Coopera y tiva (5). Molts dubtes de com deixar enrera la primera xapa, acabo escollint l’opció crec que correcta, però amb un peu supersobat que a mig pas rellisca i penjada. Em dona ràbia però bueno, a continuar. Repeteixo el pas i aquesta vegada no rellisco. Una mica desconcentrat però arribo al punt de tenir una xapa ja per sota dels peus i l’altra sense saber com xapar-la just abans del pas crític. Moltíssims dubtes, començo a cansar-me de braços, sense marxa enrera per mirar-mo bé, al final tiro cap amunt, fico la cinta i cobardment m’agafo a ella… Ara sí, descanso, m’ho miro, veig el pas i cap amunt. A continuació el torn del Marc, que vist els fallos que havia tingut jo, els evita i arriba a reunió sense problema.

Ens movem cap a la dreta a No te quedes con ganas (5), que resulta que ja l’havia pujada en l’anterior visita però en top (no ho recordava). Primera xapa d’infart aguantant-me amb una regletilla i amb unes preses de peus una mica relliscoses i tremolant-me la mà perquè em veia a baix. Suada i apretada de cul després, xapo i llavors veig una presa de mà boníssima de la que no m’havia adonat. Continuo pujant i no se si és que no vaig fer bé els passos però em veig en una situació molt precària i amb una segona xapa bastant llunyana per a com estava. Estic satisfet però del fet de no possar-me més nerviós del compte i poder pensar amb claredat. Arribat a la xapa encara no estava com per xapar-la i com ja no anava el vol de mig metre, vaig continuar fins deixar-la a l’alçada dels genolls i xapar més còmode. D’aquí amunt ja va ser gaudir de bones preses. Després el Marc, encara que sempre diu que no sap si ho podrà fer, va arribar a reunió perfectament.

Marc a No te quedes con ganas (5)

Aprofitant que comparteixen reunió es va posar a tir La rampa que enrampa (6a). Aquesta sí que la vaig provar en top. El grau està a la primera meitat per passar un parell de metres. Una vegada vist el pas ja connecta amb el 5 del costat. Va ser un “a vista” en top. El Marc que no ho tenia molt clar, a mig pas va tenir algun dubte però al final va fer un moviment nou que no havia provat fins ara i cap a reunió!

Ens ha agradat aquest sector. Per aprendre està bastant bé encara que algunes vies una mica sobades als peus. Ens falta millorar el “a vista” dels 5+ sobretot quan hi ha panxes. Però ja comencem a pujar 6a en top i va sent hora de provar-los de primer.