Enviat per: pentacour | 23 Novembre 2010

Minivisita a Penya Roja (La Riba)

Els webs de meteorologia que vaig consultar donaven plogim pel diumenge a partir de les 11h gairebé a totes les escoles d’escalada que tenim a prop de Tarragona. Així que el Josep i jo vàrem quedar aviat per veure si el temps es portava bé amb nosaltres, i si no, almenys donar una volta i conèixer la zona de bloc del Clot d’en Goda a La Riba. Amb una mica d’esperança però degut a la predicció que va donar el de tv3 (he de mirar com es deia aquest meteoròleg) a les 7:30h del matí on no donava pluja per les properes hores, al final vam prescindir del crash-pad i vam sortir amb les cordes per mirar d’enfilar-nos per les parets de Penya Roja. Amb l’emoció, un petit detall que vam passar per alt va ser el d’agafar les ressenyes…

Una vegada a la Riba vam fer una parada al bar de cal Cisquet, on ens va rebre el propi Cisquet que va reconèixer al Josep 15 anys després de la darrera vegada que es van veure. Li vam demanar per les ressenyes de la zona i ens va deixar mirar el llibre que té allà per consulta, pot ser el mateix llibre que fullejava el Josep 15 anys enrera quan freqüentava aquesta escola… Després d’uns cafés, molts records del Josep i de saludar a la seva germana que estava per allà vam marxar cap a Penya Roja amb una foto al mòbil de les vies.

Boniques parets de Penya Roja

Boniques parets de Penya Roja

Arribats al sector ens costa situar-nos segons la foto poc enfocada del mòbil. El vàrem recorrer de punta a punta, on el Josep recordava que aquesta o aquella altra via les va pujar el seu dia. Però clar, records d’uns quants anys enrera quan escalava molt sovint i feia més grau no eren garantia de res per aventurar-nos ara. Així que intentem situar-nos segons la foto, i diu d’escalfar amb el que ha de ser un 5… (quan marxàvem van arribar tres escaladors amb unes ressenyes i vam veure que era Jonny Jetta (6a) ). A les primeres xapes ja va notar que el grau no podia ser 5. Era maca però per escalfar nosaltres durilla. Va descansar en algun punt però al final va haver d’escalfar ràpid i muntar-la.

Josep a Jonny Jetta (6a)

Josep a Jonny Jetta (6a)

Crec que ja ho vaig comentat però quan vaig amb el Josep m’acomodo i ja sigui perquè per una vegada que podem sortir no vull entretindre’m massa a una via i escalar el més possible, perquè la primera xapa està molt alta i em dona mandra o perquè necessito escalfar amb un grau menor, acabo quasi sempre pujant en top-rope. Val a dir que una mica de cada argument era cert, i més a la Riba, on almenys les vies que vam veure millor no caure abans de xapar la primera perquè no és fàcil de cobrir la caiguda del company per la pendent i les pedres que hi ha. Així que la vaig pujar amb la corda per dalt. A un pas em vaig haver de penjar perquè no veia com passar-lo, però amb el repós i mirant-m’ho amb més calma el vaig fer bastant bé. Em va agradar el recorregut i em vaig poder fixar molt en la tècnica, amb bones sensacions, encara que clar, la satisfacció no és la mateixa que pujant-la de primer.

Després el Josep va dir de fer el que després comprovariem que era Valls (5), amb una primera xapa també d’aquelles que quan poses la cinta algunes parts del cos deixen d’estar més apretades del compte.

Josep deixant enrera el crux de Valls (5)

Josep deixant enrera el crux de Valls (5)

Després de que l’encadenés sense problema va arribar el meu torn, amb la corda per dalt. Mentalment vaig mirar de posar-me a la pell d’haver de xapar la primera anant de primer i les hauria passat canutes a un passet que m’hauria fet suar el seu sabent que l’havia de fer sí o sí. Després d’això, via maca amb un diedre passada la meitat que tècnicament no veia com passar-lo, però que gràcies a les indicacions des d’abaix vaig apuntar-me un pas nou d’aquells que creus que has de caure d’un moment a un altre però veus que sí que pujes i que et quedes com flotant i no caus. Després vaig continuar disfrutant fins la reunió (lluny per cert des de la darrera xapa).

El temps es va girar una mica i com havíem d’estar aviat a casa i no volíem passar per alt la cervessa, vam recollir per marxar. Va ser quan van arribar tres escaladors que ens van mostrar les ressenyes que portaven i ens van treure de dubtes del que havíem escalat. Ja al refugi dels Masets, el que el porta (molt agradable per cert) ens va deixar les ressenyes i mentre preniem les cervesses ja vam poder confirmar les vies que havíem pujat. Abans de marxar vam comprar la guia de bloc del Clot d’En Goda, que serà l’objectiu d’una propera visita.

Ja a casa, recordant el Josep vells temps, em va parlar del pont que vam creuar per anar al bar del Cisquet i de com va aguantar els aiguats del ’94. I si mirem alguns vídeos que ho van enregistrar, podrem comprovar que a proba sí que el van posar…

Un nou especimen d'àliga que volta per la Riba...

Un nou especimen d'àliga que volta per la Riba...


Responses

  1. Quina mena d’ocells més estranys que hi ha al Brugent..! La veritat és que la via, el 6a, és d’aquells guapos de fer. A més (idees per un altra dia) permet seguir en un parell de llargs cap amunt. No dir de fer aquesta, però sí algun dels llargs de la Penya Roja. La sensació, un cop a dalt, és indescriptible….

  2. Sí, hem de tornar amb la guia per estar segurs d’on ens fiquem i mirar de continuar amb els següents llargs. Ha d’estar molt maco.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: