Enviat per: pentacour | 17 Novembre 2010

Terra Negra a Mont-ral i Zona X a Mont-roig

Aquesta vegada han estat dues minivisites tan minis que les agruparé en un sol post, ja que no donen per més. Dissabte, entre que no vam matinar i la meva panxa que tenia alguna cosa que volia fer fora per la part baixa cada poc temps, vam arribar ja tard a la roca (i jo bastant fluix). L’escola escollida va ser Mont-ral, al sector Terra Negra, que és el primer en trobar-nos i el de grau més senzill. A la meva habitual habilitat a situar-me al sector i via correctes es va afegir el comentari d’un noi que havia allà escalant que em va semblar entendre que ens deia que d’on marxava ell era un 4. Així que em vaig pensar que estava a Cocoricó (4) i la vaig fer servir per escalfar. Quan anava a xapar la segona vaig veure clarament que aquesta era la via del costat on el Jordi es va cremar la mà en l’anterior visita que vam fer i no em quadrava. Alguna cosa he après des de llavors i xapo bé.

Ramón a Tula, abdula, gandula (5)

Ramón a Tula, abdula, gandula (5)

Pero no sé perquè penso que estic en un 4 i em pregunto que perquè em costa tant, em començo a menjar el cap i em peto de braços. Em nublo i li dic al Jordi que em baixi perquè ja m’he penjat i així no la vull continuar.

El Marc que no ha pujat moltes de primer diu de mirar de muntar-la ell. Li deixo les dues primeres xapes i la corda posada i tira cap amunt. Passa molt bé el pas on m’havia quedat fins arribar a una secció que no la veu clara. A aquestes alçades ja arribem a la conclussió de que estem a un 5. Primer li dona mandra perquè pot ser és la tercera vegada que puja de primer, i mai en un 5. Però això li acaba motivant més i al final aconsegueix arribar a reunió. Molt bé, el primer 5 que munta!

Marc a Tula, abdula, gandula (5)

Marc a Tula, abdula, gandula (5)

El Jordi però no té el dia. Intentar pujar, veu la panxeta que té a la segona xapa i després d’alguns intents es peta de braços i ho deixa. Com portem ja bastanta estona i degut a la meva panxa em noto fluix, no vaig voler dedicar aquí molt de temps per si no la pujava de primer i la vaig fer en top-rope, val a dir que aquesta vegada bastant bé. Per la propera cau. Una vegada abaix vaig posar-me a pujar de primer Comisari Negret (5). Té una primera xapa on s’ha de mirar bé des d’abaix el que es farà per no quedar-se a mitjes sense xapar (bé, suposo que això s’ha de fer sempre) i un pas cap a la segona que una vegada es veu no és difícil. Aquí em poso malament i m’acabo penjant. La resta és d’anar fent. Maca encara que crec més fàcil que la del costat.

El Marc la soluciona en top-rope sense problema com ens està acostumant i el Jordi, dins del seu dia negat, arriba al pas cap a la segona xapa i no el veu. Després de vàrios intents baixa per descansar. Li animem a que ho torni a provar i ja no arriba ni a la primera xapa perquè no veu la seqüència. Estava ja desanimant així que ho deixa còrrer. Al menys vam riure molt…

El diumenge vam anar la Maite, el peke i jo a veure si trobàvem la zona de boulder de la vall, a Mont-roig. Vam seguir la pista tal i com indiquen les ressenyes (agafant la bifurcació de la dreta que hi ha al començament fins arribar a la vall) on deixem un sender que marxa per la dreta cap a l’ermita.

Situació zones X i F

Situació zones X i F (gpx track)

Nosaltres vam continuar per un corriol amb alguns tolls al principi, on ja comencem a trobar moltes pedres interesants, encara que no puc fer coïncidir amb les ressenyes.

-

-

Segons les ressenyes vam agafar la senda del mig. Arribats als penyasegats ja em vaig situar millor i vaig localitzar sense cap dubte la zona X. La més fàcil era una via de grau 4. Em semblava haver llegit en algun lloc que la graduació de boulder no és equivalent exactament a la d’escalada amb corda. I efectivament, ho vaig comprovar…

Ramón entrant (malament) al problema 19 del sector X (4)

Ramón entrant (malament) al problema 19 del sector X (4)

La via 19 és un problema de pocs moviments, però així com un 4 en corda va sortint quasi sol, aquí vaig haver de mirar-m’ho vàries vegades, fer proves, tornar-m’ho a mirar, fins que vaig veure la seqüència correcta. Crec que no havia fet uns moviments tant de bloc mai. Se sent una sensació d’inseguretat el no tenir un canto d’on agafar-te i solament haver de confiar en que la mà es quedarà enganxada. Però em va agradar molt.

Ramón començant a solucionar (ara bé) el problema 19 del sector X (4)

Ramón començant a solucionar (ara bé) el problema 19 del sector X (4)

Després de solucionar-la deixant-me els braços allà, vaig mirar de tornar-la a fer d’una manera més elegant. Vàrios intents després la vaig tornar a pujar. La Maite em va dir que una mica més elegant sí que havia estat, encara que no me la vaig creure molt.

El peke sense crash-pad diu que no escala, però abans el vol provar bé

El peke sense crash-pad diu que no escala, però abans el vol provar bé

Després de que el peke donés els seus pegues corresponents vam plegar trastos i vam marxar cap a casa a dinar. A la tornada però, vaig sentir veus com de gent que estava blocant i em vaig apropar a mirar. Hi havies tres nois al que em van dir que era el sector F. Pel que vaig veure era maco, de vies més altes i amb més grau.

Pel sector F

Pel sector F

Ara regellint-ho em desanima una mica el resultat dels dos dies d’escalada. Poques vies i pocs avanços. La part bona però va ser la sortida a la muntanya, el conèixer llocs macos i sobretot la boníssima companyia i aventurilles per contar. Espero que en un futur no molt llunyà pugui comentar quatre o cinc vies provades en una mateixa sessió…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: