Enviat per: pepsunye | 7 Novembre 2010

L’Arbolí: El Duc. 5+, 5 i intent 6a

Mentre anava a fer aquest post he posat el canal 33 i m’he quedat totalment enganxat a un espectacular reportatge sobre la històrica ascensió al Pedraforca de Lluís Estasen, el 1929. Una gesta heroica; amb espardenyes, corda i poca cosa més.

Estasen, acaba dient el reportatge, va morir el 1947 mentre es dirigia a l’acte per posar la primera pedra del refugi que ara porta el seu nom.

Es curiós, però avui, a la tornada de l’Arbolí, mentre fèiem el beure al bar del poble hem parlat d’anar a pujar el “Pedra” a l’hivern, amb neu. Segurament ho materialitzarem després del pont de desembre.

Com us he avançat, avui hem anat a l’Arbolí, al sector de El Duc.

En l’aproximació al sector ens hem trobat a mà esquerra un paret coneguda, la Placa Duc, un petit sector amb cinc vies a les que ja havien anat, ideal per anar-hi amb canalla i per començar a provar la roca. Hi trobareu quatre (IV) i un (IV+), molt ben equipats.

El nostre objectiu, però, era un parell de revolts del camí més avall. Sabreu que sou al sector per una gran pedra a mà dreta del camí; la resseguiu uns metres, i ja hi sereu.

Són vies prou llargues, si les compareu amb algun altre sector de l’Arbolí.

De fet, una de les cordes que hem portat és de 40 metres, i no les teníem totes, i li hem fet un nus a la punta, per si de cas. Al final, però, encara ens han sobrat alguns metres, no gaires…

Mentre el Ramon obria de primer, Bola de Drap (5), assegurat pel seu germà, el Jordi, així tot queda a casa, jo he comès la primera errada del dia; he provat en fred i de primer el (6a) del sector, Entre Pitus i Flautes – cagada!

Ramon a Bola de Drap (5) i Josep a Entre Pitus i Flautes (6a)
Ramon a Bola de Drap (5) i Josep a Entre Pitus i Flautes (6a)

Mentre el Marc m’assegurava, el grau de la via s’ha anat fent evident a cada progressió i a la cinquena cinta exprés he hagut de recular, amb els braços i els peus destrossats i la cua entre les cames. Ha estat just després de superar els dos primers trams difícils de la via. Molt maca, per cert.

En arribar a una placa, als peus de la qual sobresurt un petit tronc de matoll que m’ha servit matusserament per reposar, l’efecte psicològic advers m’ha bloquejat. (Després hem acordat que algun dia haurien d’assajar caigudes per agafar confiança amb el material i evitar aquestes situacions)

Allà estan, he vist al Ramon, que ha passat pel costat després d’encadenar amb èxit el seu cinquè.

Al final he conclòs que no hi havia res a fer i he fet una d’aquelles coses estranyes que fas quan la ment se sent vençuda i tens els músculs prou tibats; me n’he anat cap a la via del costat, Pensaments Porcs (5­­+).

Encara sort que quan ja l’anava a pujar des d’aquest punt, m’ha passat factura el cansament i he tirat avall, per fer-la com cal…

El Ramon ja s’estava traient-se els peus de gat, mentre el Jordi repetia la mateixa operació a l’inrevés.

En el seu cas, de segon, ha enfilat el mateix (5) de 20 metres de llarga (segons la ressenya) que ja havia fet el seu germà.

Jordi a Bola de Drap (5) a tot drap!
Jordi a Bola de Drap (5) a tot drap!

Malgrat que en algun pas s’ho ha hagut de pensar un parell de vegades, la via s’ha deixat fer. Ha jugat al seu favor el pam que ens passa, almenys a mi i al Ramon.

Tan aquest (5) com el que hi conflueix a la mateixa reunió, a l’altra costat de l’arbre, són força generosos; peus sobrats i moltes escletxes, alguna de vertical, per a posar-hi gairebé tota la mà a dins.

Més a menys a aquesta hora hem sabut pel Twitter que el Papa (el de Roma) ja havia començat la missa al temple de Gaudí. També hem vist, malauradament, que la carretera per la que hem pujat, la N-420, s’ha cobrat tres vides i 9 ferits poc després de passar-hi nosaltres. (Encara s’hi veien les marques a l’asfalt, a la tornada)

Engrapats els croissants que havíem comprat a les Borges he enfilat, ara com ha de ser…  des de baix, Pensament Porcs (5+). La via és molt maca i reuneix al mateix punt que el (6a) . Només hi ha un mosquetó petit, amb cadena i dos espits.

Després de patir-la una mica pel cansament acumulat de la cagada d’abans, l’he encadenat.

Jordi baixa Bola de Drap (5) Josep puja Pensaments porcs (5+)
Jordi baixa Bola de Drap (5) Josep puja Pensaments porcs (5+)

A tres quarts de via, el Ramon s’ha intercanviat amb el Marc amb el grigui (cosa que no veureu en cap manual) i jo he pogut baixar.

Amb això, han començat a aparèixer nuvolades i a bufar un vent considerable. Cosa que, d’altra banda, no ens ha preocupat en excés, especialment als germans De Las Heras, que tenen una mena de fer cega en el Maldonado (el del temps).

Mentre el Ramon i jo ens acabàvem d’intercanviar les peces de l’auca, el Marc ha començat a grimpar de segon cap al cinquè que havia quedat encordat, Bola de Drap.

El Marc a Bola de Drap (5)
El Marc a Bola de Drap (5)

El Ramon ja havia tingut alguns pensaments amb aquest 5+, que ja estava pujant, i no eren precisament pensaments porcs. Tenien més a veure amb la cort celestial. Especialment en un pas que a mi també m’ha fet suar la cansalada. És una panxa que hi ha a mitja via, i que no et deixa gaires mans lliures per assegurar-te (xapar).

Ramon a Pensaments Porcs (5+) Jordi a Truita en suc (5+)
Ramon a Pensaments Porcs (5+) Jordi a Truita en suc (5+)

Al final, o t’agafes a la cinta, cosa, ja sabeu, poc ortodoxa i que tampoc surt als manuals o a patir.

La qüestió és que al final l’ha aconseguit encadenar de primer, que era dels que es tractava. Aquesta és una bona via per treballar mans i dits. Hi ha molta escletxa vertical; molt bones bústies, i alguns “bi” i “tridits”.

El Jordi i el Marc, concentrats
El Jordi i el Marc, concentrats

Tot pensant si ens hauríem trobat amb el tràgic accident si s’hagués demorat el viatge. O que hauria passat si jo no m’hagués deixat la camera de fotos, que ens ha fet tornar a casa quan ja érem a Tarragona…

Amb aquestes cabòries, hem encarat ja la recta final de l’escalda d’avui:

Mentre el Ramon polia el 5+, el Jordi se n’ha anat cap a la via que queda més cap a l’esquerra del sector, Truita en suc, un (5+) de 17 metres.

Jo, he apurat les últimes forces a Bola de Drap. L’he fet de primer i la veritat és que malgrat que és un (5) pelat, hi ha algun tram que voldries trobar-te’l a soles en un carreró sense sortida.

Josep a Bola de drap (5)
Josep a Bola de drap (5)

A la reunió, dos espits, la cadena i un mosquetó. Al mosquetó principal ja hi havia la corda per la que pujada el Marc. Així que, he posat un de seguretat a l’altra espit i un cinta per si les mosques i avall.

De truita en suc (5+) no us en puc parlar gaire perquè no l’he provat. Us deixo a l’espera del que puguin comentar els companys… Via, per cert, que també ha fet el Ramon per acabar.

Hi ha pujat just quan ha arribar l’Onix; un gos negre, d’aquells que ensumen les motxilles seguint el rastres de les barres energètiques o els croissants.

Els amos, dos nois, ens han dit que venien de Reus i que s’havien trobat amb l’accident i la carretera tallada..

Caps a dos quarts de dues del migdia deixem a l’Onic, els amos i el sector enrera i arribem al camí. En aquella hora encara hi ha qui comença la seva escalada, en veiem uns quants…

Pugem per veure la increïble vista de Siurana, dalt del cingle i el pantà, a baix i girem cua…. cap a casa!

Pantà de Siurana, Cornudella i el Montsant al fons
Pantà de Siurana, Cornudella i el Montsant al fons

Avui hi ha molts boletaires i es nota a la voreres de la carretera. També al restaurant del poble, on fem el beure de rigor i sentim a dir que per dinar cal esperar una hora i mitja…

Marxem amb el cel ennuvolat i comprovan que el Maldonado (el del temps) com auguraven el Jordi i el Ramon, és infal·lible…


Responses

  1. Maco aquest sector. He pogut posar el punt vermell a Bola de Drap però m’he tornat a “cagar” a Pensaments porcs en xapar al crux de la via… La barreja de la falta de pràctica de caigudes amb el pensament d’haver posat algunes cintes ja veteranes m’han fet agafar-me d’on no es valia agafar-se… Per la propera.

    Truita de Suc (5+) ja l’he pujada en top per desescalfar i és maca. No té un pas tan crític pot ser com Pensaments porcs, però té dos o tres pasos més de pensar-s’ho. En top he pujat relaxat i bé. De primer hauria patit més…

    Jordi i Marc cada vegada millor. Per la propera ja aniran obrint ells les vies 😉

    El Maldonado és un crack. A l’aplicació eltiempo.es per l’iPhone, si diu que no plourà no plourà. I si diu que a les 18 plourà, millor agafar un paraigües 😀

  2. Quasi ens vam creuar ahir! Jo vaig estar escalant al Totxo Manu, que està just al costat del Duc. vies curtes i explosives en una cara i de placa tècnica en una altra. perfecte si has de plegar a l’hora de dinar…
    Bones vies aquestes del Duc. Entre pitus i flautes té el seu “què” però quan ja l’has provat el pas difícil es supera bé. El proper dia a encadenar!
    Per cert, just a l’esquerra de Truita en suc hi ha un V+/6a molt divertit.

  3. Doncs quan marxàvem diria que et vaig veure a l’arcen de la carretera al costat d’una furgoneta blanca. Nosaltres anàvem en un Ibiza blau. No et conec personalment però si tens el cabell bastant clar, sí que et vaig veure als voltants de dos quarts de dues del migdia.

    Aquest sector és maco perquè son vies bastant llarguetes i mantingudes. I pel nostre grau ens queden bastant projectes per fer. M’apunto la via que dius, que ja li havia posat l’ull. El Totxo Manu, no tinc la guia aquí ara, però encara em queda una mica gran 😀


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: