Minivisita a la zona de bloc de La Mora

En no tenir company/a de corda aquest cap de setmana, vam anar la Maite el peke i jo el diumenge pel matí amb la idea de trobar la zona de bloc de La Mora ressenyada a blocandtarraco, que ens agafa a prop de casa (Altafulla). La intenció era donar una volta, trobar-la i mirar de tocar algo de roca.

I per fi vam donar amb ella. Vam seguir el croquis indicat a la seva web. Deixàrem el cotxe al davant d’on està marcada l’aixeta, que és ben visible i ens pot servir com a referència, i vam continuar per la pista, que fa un tomb a l’esquerra. Al cap d’uns quants metres hi ha una clariana a la dreta, però en un nivell inferior. A l’esquerra surt una senda mès o menys ben definida que sembla retrocedir una mica.

La seguim fins trobar un trencall a la dreta que puja. L’agafem i al poc ja veurem les parets.

Sector de bloc de La Mora

Primer em va sobtar agradablement la zona. Unes bones parets i a prop de casa. Li va treure però molt d’encant un matalàs que havia a la part de sostre, que li fa donar una sensació de brutícia. Tal i com diuen també a blocantarraco, aquest matalàs té poca utilitat si és per les caigudes, perquè ha de ser un niu de puces i demés, i no deixa de ser brossa a la muntanya.

Sempre em costa escalfar i davant l’alçada de les vies busco la que em sembla més fàcil de la zona. Abans però, veig el que és un tsunami en bloc, amb les vies Cilicio 7a (sit 7a+), Pitroig (6c) i totes les veines. Bé, per mi i el meu nivell i sense uns braços a baix per si caig, tot el sector és un mig tsunami… Recordem que la Maite està “en estat de bona esperança” i l’arnés no li entra…, i tampoc està com per mirar d’acompanyar una possible caiguda meva sobre la colxoneta.

Ramón a la via número 4 (4)

ATENCIÓ: Batalleta en una via de 4. Pot ferir sensibilitats de bous acostumats a pujar altres graus.

Començo a pujar una via de 4. M’imposa una mica l’alçada però es veuen bastants foradots. La dificultat que pogués tenir un 4, la té a l’entrada i com després veuria, al darrer pas. Val a dir que aquesta és la primera via que faig després de llegir el llibre Guía completa de entrenamiento en escalada . Faig un parell de moviments “al meu estil” i llavors em venen els capítols del llibre sobre equilibris, centres de gravetat, forces, i me n’adono que no ho faig bé, i que tiro perquè és un 4 i tinc els braços encara bé, però que no és la manera de pujar. Em faig conscient de que no porto corda i en mirar al terra veig la colxoneta “lluny”… Em dona molt mal rotllo, així no vull pujar i abans de fer un pas de no retorn, tiro cap avall.

Em tranquilitzo, m’ho penso, em torno a mirar la via i cap amunt.

Aquesta vegada arribo a la meitat i em miro els darrers moviments. No veig unes preses clares a prova de bombes (això és escalada, què esperes? ) i em tornen totes les pors i les menjades d’olla, i cobardment m’aferro a l’arbre de dalt per acabar la via.

Zona de repòs a mig camí

Després de dos intents més amb idèntic resultat i un moment de tocar fons cridant que em dedicaria a jugar als escacs, em vaig tornar a tranquilitzar i pensar que no pasa res per tenir por si no ho veia clar. Però que li donaria un darrer intent.

Aquesta vegada sí que vaig pujar equilibrant bé, intentant posar en pràctica en la mesura del possible el llegit al llibre, sentint-me còmode, sense tirar de braços per collons, i vaig arribar a notar uns moviments equilibrats i lògics sobre la via. Arribats al darrer tram, després de mirar la roca més tranquil, em van sortir un parell de preses petites pels peus que abans no veia com fer servir. I sí, la vaig poder fer.

Careto de satisfacció tot just resolta

Puc afirmar sense cap mena de dubte que aquest humil 4 que ni tan sols té nom ha estat una de les vies que més satisfacció m’ha fet resoldre (i tinc algun 6a pujat). Segur que amb corda aquests pasos els hauria passat per nasos sense quasi pensar i a la primera, i no m’hauria aportat res. Però aquesta via la vaig escalar d’una altra manera, quasi fent-la meva, i per això, fins i tot li he arribat a agafar cert carinyo…

Així doncs, un dia amb bones experiències adquirides i descobriment d’un sector a prop de casa amb diversos problemes per resoldre.