Enviat per: pepsunye | 16 Octubre 2010

Siurana: Can Marges Adalt. 5+ o 6a?

Aquest dissabte hem anat a Siurana, terra de llicorella, petjades morisques i (5+) mentiders, molt mentiders!

Tots dos ho sabíem..! Ho havíem llegit en diversos blocs i, fins i tot, en algunes ressenyes. I aquest dissabte ho hem experimentat en pròpia pell. Tot i que t’ho pots arribar a imaginar, no és fins al moment en què el teu cos s’arrapa a la roca que notes la diferència entre el que diu la ressenya, i el que veritablement et diu la paret.

No és el mateix un cinquè a Siurana, que una via del mateix grau a la Mussara. A la de Siurana (només en alguns casos) alguns hi elevarien mig o un grau més. Una diferència que és força més notable en els (5+).

D’entrada teníem clar que l’objectiu era Can Marxes Adalt. Un sector situat a sota (mirant el riu) del que té el seu mateix nom però amb l’adjectiu qualificatiu antagònic, a Dalt.

Per cert, que en passar per Cornudella hem vist que si celebrava al Ultra Trail Serra del Montsant; Es veia el poble molt animat amb la cursa, tot eren pancartes de patrocinadors i gent equipada amunt i avall.

Al cap de mitja hora érem al bar del càmping del Toni, la Míriam i família. A dins, nord-americans? esmorzant pa amb tomàquet i una truita que ocupava tot el plat. Hem fet un cafè amb llet, que hem acompanyat amb el croissant de xocolata del forn de les Borges, i hem enfilat cap al sector. L’aparcament del Castell, a aquella hora, quarts de deu del matí, no estava gaire ple. Si que hi havia alguns que havíem dormit a les “càravans” la temperatura rondant el 9 graus. Les vistes, increïbles..!

Llengua del pantà del Siurana, molt ple, com es veu

Llengua del pantà del Siurana, molt ple, com es veu

En arriba al sector, ens ha sorprès gratament que el teníem tot per a nosaltres, no hi havia ni una ànima.

Hem començat a “Can Fanga” un (5+) aparentment assequible. Un cop a dalt, hem trobat el + amb escreix i en algun dels passos semblava que fregava més el (6) que no pas el (5).

A més els espits estaven molt separats, amb el que, en cas de caiguda feies una bona volada. Això sí, tenien molts bons “tridits”, “regletes” i apuntalar còmodament els peus de gat. L’únic tram que va patir una mica és el que hi ha entre el penúltim espit i la reunió.

El Ramon també ha quedat igual de sorprès que jo. Hem coincidit en dir que més que un (5+) semblava un (6a).

Feta aquesta, i mentre començava a pujar el (5) del costat “Ay candemor” ha arribat la primera presència humana del matí, un parell de anglosaxons, amb la seva filla petita.

Ells han anat directes al (5+) de l’extrem del mig del sector, “jota negra”, un via que, en vistes de l’èxit de l’anterior, he dubtat de fer o no.

Aquest (5) també té un pas d’aquells que et fa suar la cansalada. A més, també està gairebé a dalt, quan ja arribes amb els braços ben carregats i gairebé sense forces. No reiterarem el que ja hem dit par activa i per passiva; allò del grau de Siurana, el de la ressenya i el real.

Mentre el Ramon procedia amb aquest (5) d’amable sortida però traïdor un espit abans d’encadenar, ha arribar un grup de quatre nois de Valls, que s’han instal·lat a la zona que obre el sector, on hi ha tres (5ès) seguits.

Feta aquesta, hem anat fins a l’altre extrem de Can Marges Abaix. Allà ens esperava “Tahona” un altre (5+) i quin (5+)!

Aquest si que no, aquest és un (6a) com una catedral!

En fi, després d’un parell de ferides de guerra, de patir, però patir, com només ho havia fet als (6a) de la Mussara, o en d’altres sectors de Siurana, ha aconseguit encadenar “tahona”. Fins i tot hem contrastat amb l nord-americà del costat, per veure si les seves ressenyes coincidien en el grau de la via que li donaven a les nostres.

Josep a “tahona”

Josep a “tahona”

Encadenat aquest (5+?) i després de comprovar que a la regleta de dalt, al costat del mosquetó de seguretat, hi vivia un serp (inofensiva) l’ha provat el Ramon.

Ell l’ha patit encara més, però ha tingut el coratge d’arribar fins a la panxa amb desplom que marca el punt d’inflexió entre la part difícil, al de baix, i la més fàcil a dalt. En aquest punt ja no quedaven forces ni per fer la foto, gairebé.

Amb tot, les busques del rellotge ja marcaven quarts de tres i tocava fer retirada, que ens quedava una hora fins a casa.

Abans, però, hem fet la cervesa de rigor al bar del Càmping, on ens han dit que el Toni estava participant a la Ultra Trail.

Fets pols!

Fets pols!

I hem anat serpentejant la carretera, en sentit invers, tot parlant de la fatalitat que es va emportar el passat 29 de setembre, a un dels mites del món de l’escalada, Kurt Albert. Aquest escalador Alemany, creador de l’escalada esportiva i un dels més coneguts del món, va morir amb 56 anys, dos dies després de caure fent una via ferrata.

Deiem que no deixava de ser paradoxal, que un home que havia fet infinitat de “sols integrals”, acabés deixant-se la vida en una ferrata.

Albert era una de les llegendes de l’escalada, i entre altres coses, l’inventor de la idea del rotpunkt o “punt vermell”, l’encadenament de les vies sense ajuda artificial, el que va donar naixement a l’escalada esportiva.

Va formar part del grup de punters escaladors alemanys que van revolucionar la idea d’aquest esport, juntament amb Wolfgang Güllich, mort el 1992 en accident de trànsit.

Encara amb l’efervescència de la cervesa giravoltant pel cervell, silenciosament, podíem estar pensant alguna cosa així: Gràcies Kurt, per tot els que ens han deixat. Sempre que siguem a prop de la roca, i se’n apareguin tots els seus matisos, pensarem amb tu…

I per tu, la imatge de Siurana. Millor dit, una d’elles:

La Trona

La Trona

Adeu, i fins a la propera escalada. Esperem que no passi tan de temps.


Responses

  1. Ha estat un bon correctiu per mi. No son vies per iniciar-se al grau 5+. A Tahona ja anava petat i com la estava pujant arrosegant-me i repejant-me era tonteria continuar.

    Sempre veient-lo des del punt de vista d’algú que ha aconseguit mig assolir el grau 5, l’alçada de les primeres xapes ja et fa veure de què va la via. I a Tahona, xapar la primera fent la via i no des del terra, té el seu rotllo (jo no ho podria haver fet, ja cascat de braços)

    Però bueno, és Siurana, que emana ambient escalador a cada pedra que t’hi trobes i ambient fanàtic a tope.

    Per cert, això ho escric mentre faig unes sèries de flexions, que això de petar-me els braços a la tercera via s’ha d’arreglar… 😀

  2. […] després de temps sense anar-hi i jo agafés una mica de confiança després del rapapolvo que vaig patir a Siurana la darrera vegada que vaig sortir a […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: