Enviat per: pentacour | 5 Octubre 2010

Estrenant crash pad a La Mora

Com ja vaig comentar, imaginava que arribarien alguns caps de setmana que em quedaria sense parella de ball a les roques, i que veia al boulder una bona sortida. Així que per saciar el “mono” d’escalada en aquestes ocasions, vaig avançar algun regal futur per fer-me amb un crash pad.

Dissabte al matí vaig anar amb la Maite i el peke a veure si trobava el sector de La Mora, que el tinc molt a prop de casa. Vaig anar on jo pensava que era i no on m’indicaven les ressenyes; així que no el vaig trobar. Penso que ha de quedar uns 50 ó 100 metres més a la dreta d’on vam estar, però com el que volia era tocar roca i no estar tot el matí buscant la zona, vaig veure que tenia alguna possibilitat aquella paret i allà ens vam quedar.

Després de revisar-la bé em vaig decidir per una línia que veia molt assequible, encara que una mica alta per ser el meu começament en el bloc, i amb el dubte de si em quedaria amb alguna presa a la mà…

Començant una via senzilleta

Començant una via senzilleta

Pujant a poc a poc amb por de quedar-me amb alguna presa a la mà

Pujant a poc a poc amb por de quedar-me amb alguna presa a la mà

De cada tres fotos que em va fer la Maite, a quatre surto mirant-me la colxoneta com cada vegada estava més avall. És una cosa que diria que no s’ha de fer…

Al darrer tram vaig haver de passar per sota d’un arbret (que vaig decidir no tocar a no ser que caigués) arribant a dalt de tot. Allà vaig trobar una argolla amb una mena de ganxo (tots oxidats) i un filferro que baixava més o menys pel costat d’on jo havia pujat, i que encara estic buscant la seva utilitat.

Al punt de no retorn, passant sota un arbret per acabar la via

Al punt de no retorn, passant sota un arbret per acabar la via

Mirant cap avall a mà dreta, a uns quants metres vaig trobar una zona més o menys còmoda per desgrimpar. Així que ja envalentonat, vaig provar de fer una travessia una mica més complicada.

Provant una travessia

Provant una travessia

Aquí vaig aguantar bé la caiguda d’una presa, però em vaig quedar en un pas que em va fer provar l’amortiguació de la colxoneta, la qual em va sorprendre gratament en absorbir perfectament la caiguda. A la segona vaig fer la travessia que m’havia proposat complerta.

Per acabar petant una mica els braços

Per acabar petant una mica els braços

Després de que el peke, com no, li donés uns quants pegues a la zona per donar el seu vist i plau, vaig voler fer alguns moviments a una de les parets amb molts forats, però ja amb una mica de desplom. Vaig provar alguns llançaments pero sense voler agafar molta alçada perquè aquí sí que no veia clar el no quedar-me amb troços grans de roca a les mans o a sobre meu.

El llançament em va sortir bé però es va cobrar un peatje

El llançament em va sortir bé però es va cobrar un peatje

Encara que de bloc va ser poc perquè eran ben bé tot boncs cantos i bústies, per estrenar el crash pad i poder tocar roca ja va estar bé. Però no és el sector de les ressenyes. S’haurà de fer una propera visita per intentar problemes oberts per gent que en sap i amb una graduació, que em facin afrontar-los més tranquilament.


Responses

  1. Nova ferida de guerra! Tu ho has dit! Tot té un peatge. Per cert, aquest cap de setmana tenim pont. El dissabte, en principi, i si no plou, seria un bon dia per traure les terranyies que ja s’han insta·lat als meus peus de gat..


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: