Enviat per: pentacour | 23 Setembre 2010

Pujada a les Agudes i el Turó de l’Home

Com aquest cap de setmana havíem de pujar a Pineda de Mar vam aprofitar per fer una excursió a la que fa temps li tenia ganes: anar al Montseny i pujar a les Agudes i al Turó de l’Home. I de pas serviria d’escalfament per la inminent pujada a la Pica d’Estats que, si tot va bé, serà el meu primer 3.000. El peke es va voler quedar amb els iaios, així que avuí la càrrega seria menor, per a mi…

Partim de la font de Passavets, situada després de Santa Fe de Montseny a la banda esquerra de la carretera, on hi trobarem una zona per aparcar el cotxe. Encara que podria haver posat el track a l’iPhone, em vaig estimar més anar llegint l’itinerari indicat aquí. Em fa més gràcia anar amb la brúixola, el mapa i interpretant les fites, camins, corriols i pistes que seguir una línia a la pantalla del GPS.

Font de Passavets

Font de Passavets

Omplim la cantimplora a la font de Passavets i comencem a pujar pel camí, per deixar-lo poc després i seguir per un sender al costat del Torrent de Passavets. L’acabarem creuant per continuar per la seva dreta.

Deixant enrera la font de Passavets

Deixant enrera la font de Passavets

Arribarem a un lloc on es divideix en dos: a la dreta deixarem el Sot del Mal Pas i contiarem al costat del de l’esquerra, pel Sot de la Jaça d’en Pla. En la pujada s’ens creuarà una pista que no agafarem fins arribar a una zona on s’ens apropa una pista per l’esquerra. Ens passem a ella i als pocs metres veiem que creua el torrent cap a la dreta. Allà sentirem i veurem a la marge dreta una conducció d’aigua. Continuarem per la pista cap a dalt una estona fins trobar un camí amb marques vermelles que la travessa. Aquest camí ve del Pla de l’Espinal, passa per la font de Briançó i continua fins les Agudes. Així que anem seguint les marques ja sense temor a perdre’ns.

Arribem a la font de Briançó on vam poder dinar sols i tranquilament a la muntanya. A l’esquerra de la font continua el camí amb les marques vermelles on als pocs metres, per si hi ha cap dubte, hi ha pintat a un parell d’arbres “Agudes”. Pel meu gust no feien falta unes lletres tan grans, o al menys, haver-lo fet amb un cartell de fusta o quelcom menys trencador del paissatge…

Continuem pujant i gaudint de les vistes…

Aveteda més meridional d'Europa

Aveteda més meridional d'Europa

… a tota la vall, on podrem veure clarament l’Aveteda, que és la més meridional d’Europa.

El camí termina al Coll de les Agudes. Em va agradar bastant l’arribada al coll i veure a la dreta el pic amb la pedra descomposta i la bandera a dalt de tot.

Algú ens observa a prop de les Agudes

Algú ens observa a prop de les Agudes

A tot això, ens sentiem observats, fins que ens vam adonar que no estàvem sols fent el cabra per allà…

La Maite a les Agudes (1706 m)

La Maite a les Agudes (1706 m)

La Maite, tota una campiona perquè hem de tenir en compte que porta a la panxa una càrrega de 4 mesos,  a les Agudes.

El Ramón a les Agudes (1706 m)

El Ramón a les Agudes (1706 m)

On fins i tot vam deixar la nostra emprenta a una llibreta que hi ha a pocs metres de la bandera del cim.

Carena que va al Turó de l'Home desde les Agudes

Carena que va al Turó de l'Home desde les Agudes

Llàstima que estava tot ennuvolat i no vam poder gaudir de totes les vistes que diuen que hi ha des d’allà. Vam poder veure al menys la carena que havíem de fer a continuació, que ens portaria fins el Turó de l’Home, passant per la dreta d’un concorregut Puig Sacarbassa, seguint el GR 5.2.

Mitja hora llarga després, hi arribem.

La Maite al Turó de l'Home (1706 m)

La Maite al Turó de l'Home (1706 m)

El Ramón al Turó de l'Home (1706 m)

El Ramón al Turó de l'Home (1706 m)

El Turó de l’Home seria més maco sense tanta pista i asfalt (hi arriba una carretera). Suposo que degut a les plujes dels dies anteriors i els núvols que es veien des d’abaix van fer que no hi hagués quasi gent, i ens va donar més sensació d’estar “a la muntanya”. Però els dos pàrquings d’allà em fan pensar que en dies bons allò ha de ser poc atractiu si busques un ambient muntanyenc més tranquil.

Vam visitar per fora el cuidat refugi que hi ha al cim i des d’allà vam poder veure el camí que agafarem per tornar, que no és la pista que passa pel costat del Puig Sesolles, sino el sender que hi va una mica més abaix.

De camí ens trobarem una petita explanada amb l’anomenat Rocs cremats.

Rocs cremats

Rocs cremats

Haurem d’estar atents a l’esquerra del camí per veure el Pou del Comte, que és un pou bastant gran que s’utilitzava per fer glaç.

Pou del Comte

Pou del Comte

Baixant per la pista, una mica abans d’arribar a la quarta corba, comenen a aparèixer els primers avets.

Arribant a l'aveteda

Arribant a l'aveteda

Just en arribar a aquesta corba, continuant rectes hauriem de trobar un corriol amagat que als pocs metres baixa cap a l’esquerra en una pronunciada pendent. El seguim i minuts després trobarem un camí estret que el travessa, prenent-lo cap a la dreta. En aquest tram és on trobarem l’Abraçada, que son un avet i un faig entortolligats com fusionats en un.

L'abraçada

L'abraçada

Després d’això seguirem baixant fins trobar-nos amb una pista perfectament marcada que ens portarà de tornada a la font de Passavets.

Bonica excursió que mirarem de repetir amb neu i ja posats, amb el cel clar per poder gaudir de les vistes des dels cims.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: