Enviat per: pentacour | 16 Setembre 2010

Presa de contacte amb el bloc a Mont-roig

Com la Maite està en “estat de bona esperança” ja fa uns mesos que ha hagut d’aparcar l’escalada. Així que haig de buscar alguna alternativa per quan es doni que em posi molt pesat amb que vull anar a escalar, que puguem sortir la family junta i que no tingui altre company de cordada. I aquí entra el bloc, que sembla que pot aunar totes aquestes condicions.

Diumenge doncs vam fer una sortideta a la muntanya, a l’Ermita de la Mare de Déu de la Roca a Mont-roig del Camp, a veure si de pas trobava els blocs que van obrir i ressenyar la gent de blocantarraco.

Ermita de Mare de Déu de la Roca (Mont-roig)

Ermita de Mare de Déu de la Roca (Mont-roig)

Vam deixar el cotxe al pàrking de l’Ermita i vam pujar per les escales, on hi ha la barana de fusta. Tal i com indiquen a les ressenyes, vam seguir les marques grogues fins arribar a un pi caigut i un pessebre metàl·lic (també caigut). Just aquí deixem el camí i trenquem a mà dreta per un senderó, tot arribant a unes fites que seguint-les baixarem per un marge, trobant-nos a l’esquerra les primeres pedres interesants. Val a dir que hauria de ser el sector de l’Ermita, encara que degut a la meva provada inexperiència en identificar vies i sectors, no la vaig saber veure a les ressenyes.

Inspeccionant aquesta paret tan interesant

Inspeccionant aquesta paret tan interesant

El primer a trobar-nos va ser una mena de cova amb molts petits forats i un sostre amb bons cantos, amb la pedra roja típica d’aquest entorn. Doncs ja que estava em vaig calçar els peus de gat i vaig fer la presa de contacte amb el bloc.

Comprovant que em pesa el cul més del que pensava

Comprovant que em pesa el cul més del que pensava

Trobar les preses en aquest sostre no és difícil ja que hi ha molt llocs on agafar-se. El difícil va ser la lluita contra la força de la gravetat, i els braços per aguantar-me aferrat a la roca. Vaig fer uns quants moviments, una suspensió de braços per passar les cames a l’altra banda i algun que altre crit abans de deixar-me caure.

Maco, però els braços ja estan patint

Maco, però els braços ja estan patint

Un parell de pegues més i ja sentia algún que em tirava de la samarreta demanant el seu torn…

El peke que em vol mostrar com es fa això del bloc. Però m'ha dit que amb magnesi!

El peke que em vol mostrar com es fa això del bloc. Però m'ha dit que amb magnesi!

Les posturetes ja les domina

Les posturetes ja les domina

Com vam arribar ja tard prop de l’hora de dinar i feia una calor important vam dir de no trigar massa en marxar. Abans però, vaig voler mirar d’enfilar-me per la paret fent servir primer els foradets i després algunes preses més de bloc, però sense agafar molta alçada ja que (atenció, excusa –>) per ser la primera vegada i no tenir colxoneta, no era qüestió d’arriscar-me a caure malament i fer-me mal als turmells.

M'hauré de fer amb una colxoneta que aquí no hi ha corda!

M'hauré de fer amb una colxoneta que aquí no hi ha corda!

El poc que vaig fer em va agradar bastant. Bona alternativa a l’escalada pels caps de setmana en que no pugui fer servir la corda.


Responses

  1. “De tal palo…” Molt bé, que les futures generacions pugin amb la tècnica apresa. Sembla un bon lloc per anar a agafar adherència? A veure si, per fi, coincidim algun dia… que jo també tinc el “mono”

  2. Sí sí, aviat li haurem de regalar uns peus de gat!

    Pel que he llegit, el lloc està molt bé i amb moltes possibilitats. I sí, a veure si coincidim més sovint! 😉


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: