Enviat per: pentacour | 12 Juliol 2010

Visita al sector El Cremat – Arbolí

Com es pot dir que el grau IV+ el tenim molt assentat, aquesta vegada es tractava de buscar un lloc amb vies de V, que encara se’m ressisteixen pujant de primer. Vaig decidir de portar al Jordi i al Sockar al Cremat, sector de grau general més alt, però on segons el llibre de ressenyes (que podem comprar al bar de l’entrada al poble d’Arbolí) hi ha tres vies compartint reunió (un IV+ i dos V) que ens anirien ideals per poder provar, a més d’així conèixer un nou sector a Arbolí.

El primer tanteig va ser pel IV+ Carniceros de la noche. Una via per escalfar i que ens deixa veure com seran aquestes tres: una pujada no molt llarga per arribar al darrer tram que es fa caminant sobre una plataforma inclinada amb pedretes i herbes per arribar a la reunió, posada allà perquè és l’únic lloc on es podia instal·lar. Li explico al Jordi com funciona el Cinch (la meva darrera adquissició i una de les millors compres que podria haver fet) i cap a dalt. Després ell la puja sense esforç de primer, i el Sockar la fa també igual de solvent, éssent la seva primera vegada anant amb la corda per sota.

Sockar a Carniceros de la Noche (IV+)

Sockar a Carniceros de la Noche (IV+)

Després anem per feina i vaig al V del costat El Glamour de la muntanya. Com sempre em passa, la primera xapa la veig massa alta i començo a mirar-la i remirar-la, i intentar fer mentalment tots els moviments per tal de xapar la primera amb una mica de garanties. Val a dir al meu favor que la base de la via és molt estreta, i hi ha una caigudeta si no important, si el suficientment respectable com per intentar assegurar el pas. Xapo la primera i veig que no era per tant. Xapo la segona i arribo a la salsa de la via: una panxeta que no sé com passar-la. L’afronto sense por perquè les xapes estan molt ben colocades i el vol de la caigua no és ni molt menys gran. Després d’alguns intents al final veig la manera de passar-la i deixo la panxa enrera. Una de les coses que m’agraden de l’escalada és l’autosuperació que experimentes. Quantes vegades estic veient passos que convençudament em dic que no soc capaç de passar-los i els acabes passant. La satisfació és molt gran. Després d’aixó la via està feta, ja que son un parell més de moviments i tornar a pujar per la plataforma de pedretes fins a la reunió (han de vigilar els de baix perquè per molta cura que es tingui, alguna cau! ).

La panxeta sembla que els ha impresionat una mica al Jordi i al Sockar i decideixen fer-la en top-rope. El Sockar després d’algun intent, amb la seva elegància habitual, supera el pas arribant a reunió molt satisfet.

Al Sockar li va donar per possar-se a meditar en plena baixada

Al Sockar li va donar per possar-se a meditar en plena baixada

Després el Jordi, baralla el pas, i al final, amb un dels seus crits de guerra habituals, deixa enrera la panxa arribant a reunió i demostrant que encara li quedaven forces per cridar ben fort Bloooooc!

Jordi a El glamour de la muntaya (V)

Jordi a El glamour de la muntaya (V)

Els hi agrada posar baixant

Els hi agrada posar baixant

Molt contents a baix, com se’ns feia una mica tard, vaig propossar de fer en top-rope l’altre V Quintos Calents , i baixar tots fet un ràpel (el primer pel Jordi). Doncs cap a dalt fins arribar a una altra panxeta que li dona el grau. De primeres la veig més complicada que l’anterior, però després d’un parell d’intents vaig veure el pas i en un moviment encertat em vaig veure deixant-la enrera.

Ramón mirant-se el pas xungo de Quintos calents (V)

Ramón mirant-se el pas xungo de Quintos calents (V)

Ramón a Quintos calents (V)

Ramón a Quintos calents (V)

A dalt ja vaig treure el mosquetó que havia posat a la primera pujada i vaig passar la corda per l’aro de la reunió, que està en molt bones condicions. Em vaig posar el vuit i cap a baix en el que és el meu tercer ràpel!

Després el Sockar, té els seus més i els seus menys amb la panxa però al final aconsegueix passar-la i arribar a reunió. Vam quedar que ell s’esperaria a dalt per tal de comprovar que el Jordi es posava bé el vuit per baixar. El Jordi, que es va petar bastant amb el Vè anterior, va probar la panxa unes quantes vegades, però no se’n va ensortir. Ja veia el pas, però arribava cremat i havia esgotat el punt de força per superar-lo. Així que al final va optar per pujar pel IV+ del principi i poder baixar fent el ràpel.

Jordi al seu primer ràpel

Jordi al seu primer ràpel

En resum, un bon matí on per fi veig que les vies de grau V son assequibles de primer, encara que s’han de treballar bastant encara.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: