Enviat per: pentacour | 25 Juny 2010

Minivisita al Parvulari (El Teix) a La Mussara

Vam aprofitar que la resaca de la nit de Sant Joan era mínima per apropar-nos la Maite, el Josep, jo i els dos pekes al sector del Teix, zona del Parvulari, a La Mussara, per tal de provar el Cinch que hem comprat. La idea del dia anterior era que la Maite estrenés els seus nous peus Evolv, però a casa se’ls va tornar a provar i li apretaven massa.

Encara que el Jordi i jo haviem estat fa temps al mateix sector, no vam arribar-hi tant drets com pensava. La veritat és que la guia de La Mussara és una mica millorable. Una vegada situats vaig buscar la via amb la que me les vaig veure i desitjar l’altra vegada per poder desmuntar des de la segona xapa sense deixar material. Mirem cap a dalt i ens trobem una cinta express d’alguna prova fallida també. No la vam intentar, encara que teniem clar que si la pujéssim, allà es quedaria la cinta express per quan pugués recuperar-la el que la va haver de deixar.

Encara amb el dubte de si les vies que vèiem eren les que hi havia al croquis, el Josep es va decidir a pujar el que crèiem era un 5. Primer ús que li faig al Cinch i les dues primeres vegades que vaig a donar-li corda s’encalla, perdona, un moment, espera… Suposo que això va ajudar a que el Josep no veiés clar com continuar després de la segona xapa i es passés a la del costat. Havia començat La rampa que enrampa (6a) i es va pasar a No te quedes con ganas (5), que la va treure sense problemes.

Josep a No te quedes con ganas (5)

Josep a No te quedes con ganas (5)

La Maite que volia haver estrenat els seus peus nous, i va haver d’agafar els del Josep (unes quantes talles més grans), va intentar-la però no va poder arribar a dalt.

Maite a No te quedes con las ganas (5)

Maite a No te quedes con las ganas (5)

Jo que encara tinc el turmell una mica cascat, al final la vaig provar en top-rope,  i després de patir-la, amb relliscada i penjada d’una mà inclosa, vaig poder cridar Bloc!.

Abans de desmuntar, el Josep va voler provar en top-rope el 6a que se li havia resistit i una vegada va treure el pas entre la segona i tercera xapa, la va pujar d’una tirada.

Josep a La rampa que enrampa (6a)

Josep a La rampa que enrampa (6a)

Val a dir que entre que no vam matinar, l’estona que vam dedicar a situar-nos i dos pekes que vigilar, se’ns va fer tard, i després d’això el Josep va haver de marxar. La Maite i jo amb el nostre peke vam voler provar abans de marxar Mamà sense dents (4+). Li explico a ella com funciona el Cinch i jo cap a munt. Un típic 4+, amb molts llocs on agafar-te, algun pas per pensar una mica i donar-li vidilla, i un darrer pas al final, de passar-lo tirant una mica de braços. Quan arribo a la reunió veig un mosquetó i penso, mira que bé, que no m’hauré de deslligar. Quan el miro millor, veig que aquest va conèixer millors dies, ja que a la part de sota on frega la corda està literalment desgastat a la meitat del seu gruix! Així que no em queda altra que assegurar-me còmodament amb l’anell de cinta de metre a una de les argolles, em deslligo, passo la corda per un altre mosquetó que no es podia desenroscar, em torno a lligar i més per la teoria que per la necessitat, coloco un altre mosquetó enganxat amb un altre anell de cinta a l’altra argolla de la reunió.

Ramón a Mama, sense dents (4+) - Foto feta pel Martí (3 anys)

Ramón a Mama, sense dents (4+)

Una vegada a baix, la Maite es disposa a pujar però el peke diu que ja havia “escalat” prou per avuí. Comença ella a pujar, però amb les queixes del nen i els crits que anaven agafant un volum important, va decidir deixar-la a mitges per anar ja recollint.

Va ser una visita ràpida amb poques pujades però on almenys vam tocar roca i vam concloure que el Cinch és una de les millors compres que podríem haver fet. En quant agafes el punt a donar corda, vas molt més relaxat que amb el sistemes no automàtics, perquè veus que funciona perfectament.

Tres adults per dos nens de 3 anys, massa fotos van sortir. I perquè el Martí em va treure a la penúltima foto per tenir-lo entretingut. Aquesta darrera també és seva, encara que ja més “artística”.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: