Enviat per: pentacour | 14 Juny 2010

Mont-ral i el millor assegurador que puc tenir

Aquest diumenge vam anar la cordada d’aprenents formada pel Jordi, la Maite, un servidor i el peke cap a Mont-ral, la segona sortida que vaig fer i de la que guardava bon record. Clar, llavors anava amb el Josep i vaig pujar en top-rope. Aquesta vegada era jo el que obria i el resultat no va ser el mateix…

Ens vam dirigir al sector Terra Negra amb 4+’s i 5’s, com sempre, dispossats a pujar un 6è com es posés tonto. No recordava però l’aproximació tan “delicada” si vas amb un nen de 3 anys i motxiles (encara que ell s’ho va passar d’allò més bé grimpant). El que si recordava perfectament eren les boniques vistes que hi ha en tot moment.

Vista des de Mont-ral

Vista des de Mont-ral

Arribem al sector i per no pecar de “sobrats” optem per pujar primer Comisari Negret, deixant Tula, Abdula, Gandula (més llarga) per després. El Jordi m’assegura i començo. Abans de xapar la primera els peus em fan un parell d’intents de relliscar. La via està una mica gastada de peus. Xapo la primera i continuo, no sense esforç. Arribo a un punt en que em quedo parat a un pas de xapar la segona i no veig clar com fer-ho. Començo a cansar-me de braços i li comento al Jordi. No sé quines paraules vaig fer servir que ell va entendre que volia corda. Comença a donar-me corda i jo a fer el pas compromés. Em rellisca el peu, els braços no aguanten i caig. En aquell segon de caigua noto que trigo una mica massa en ser parat, però la confiança plena en el meu germà em fa pensar que pararé aviat. Al final noto que la velocitat minva i toco terra, però de peus i sense picar fort. Miro el Jordi i el veig amb cara de dolor. Com no esperava que caigués es va espantar i l’instint li va fer agafar fort la corda per l’extrem que puja cap a mi i no pel que surt de l’assegurador. Clar, es va cremar la mà (però cremades amb bullofes). Dic que és el millor assegurador que puc tenir perquè tot i notar que s’estava cremant no va deixar d’apretar la corda i gràcies a això no em vaig fer res de mal. La nostra falta d’experiència li va fer possar-se nerviós i tirar de l’altre costat. Últimament estem aprenent com millor entren les coses: a garrotades…

Amb aquesta situació em dona una baixada d’ànim i hauria marxat cap a casa. Però tot just acavàvem d’arribar; així que després de tranquilitzar-nos, m’assegura la Maite (segona vegada que assegurava) i ho torno a intentar. Clar, una via al meu límit, el Jordi amb la mà amb bullofes i la Maite una mica acollonida perquè segurament m’hauria de parar en algun vol, no tenia el cap per pujar. Tot i això xapo la segona, però no em veig amb cor de continuar. Baixo i dinem per tranquilitzar-nos. Doncs no surt efecte; en tornar a provar no arribava ni a la primera xapa. Després de vàrios intents aconsegueixo tocar la segona. Ja decidit a desmuntar, m’asseguro allà, trec la cinta exprés i amb un anell de cinta de metro i un petit vol controlat aconsegueixo desmuntar la via sense deixar material.

Marxem una mica més a baix a per un parell de 4+ per almenys pujar algo. Però el meu cap no estava on havia d’estar. Veig la primera xapa una mica alta però penso: home, és un 4+, si no pots amb això… Doncs una vegada a la via, faig un pas no del tot clar, mig asseguro els peus i començo a incorporar-me per mirar d’arribar a la primera xapa, per mi la crítica. Mentre vaig incorporant-me a poc a poc miro cap a baix i veig a la Maite “molt lluny”. Em ve al cap la relliscada, les mans del Jordi, la pedra que veig al costat de la Maite, la “pupa” que em faria si caig en aquell moment… Al final puc mantenir la calma, m’incorporo del tot i xapo la primera. Vaig suar cada un dels metres de la via i em vaig haver de penjar un parell de vegades. No estava centrat i no la vaig disfrutar. A sobre al montar el top-rope per a que pugés la Maite, no estava còmode i começo a pensar que després he de tornar a pujar i m’hauré de deslligar per passar la corda per l’anella i desmuntar, i m’invaeix un mal rotllo i un esgotament mental… He de tornar a llegir “Guerreros de la Roca” perquè quan ho vaig fer llavors no escalava encara…

Muntant el top-rope

Muntant el top-rope

Després la Maite puja. Té un parell de passos compromesos i el pas final, però es fa amb la via amb molta solvència. Quan arriba a dalt crida amb ganes fent fora tota aquesta tensió.

Maite

Maite

El Jordi, com les primeres falanges de la mà esquerra les tenia bé, va voler provar-la. Doncs va arribar sense poder possar la mà esquerra sencera fins un pas abans de reunió. Aquí necessitava de tota la mà i no va voler intentar-ho perquè ja es feia mal.

Jordi

Jordi

Conclussions:

  • Si no tens el cap centrat un dia, millor deixar-ho còrrer.
  • Tenir superclares les maniobres d’assegurament per no possar-nos nerviosos en situacions compromeses.
  • Tenir superclares les frases claus a les converses entre el que puja i el que assegura.
  • Comprarem un assegurador automàtic per estar més relaxats.
  • Les vistes de Mont-ral son molt maques.
  • La cervessa de després ens va sentar de perles.

Responses

  1. Completament d’acord amb les conclusions! Hem sap greu lo de la mà del Jordi… a veure si es recupera aviat, abans de la Pica.
    A veure si a la propera sortida i som tots…

  2. Clar, com que estic acostumat a que no caigui mai… jeje, però bueno, així s’apren i segur que no em torna a passar i l’instint em farà tirar de la dreta…
    La mà ja la tinc molt bé! vaig estar amb un troç de lluç congelat a la mà tota la tarda i ja la tinc perfecte! jeje. Avui m’he possat una crema a la feina per acabar de rematar i el finde que ve estic com a nou! Ja tinc ganes de tornar a escalar! I la pica, per suposat que estaré a punt! jejej

  3. Menos mal que todo terminó en un susto y por lo que parece Jordi se recupera bien de los quemados, espero que mientras aprendéis a base de errores, que al menos no os hagáis mucho daño.

    Ánimo y para arriba.

  4. […] la segona vaig veure clarament que aquesta era la via del costat on el Jordi es va cremar la mà en l’anterior visita que vam fer i no em quadrava. Alguna cosa he après des de llavors i xapo bé. Ramón a Tula, abdula, gandula […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: