Enviat per: pepsunye | 29 Desembre 2009

Remember Siurana

Hola, amb aquesta entrada queda inaugurat aquest bloc, que hem creat Ramón de Las Heras i Josep Suñé. L’hem parit, a més, el dia en què ens hem retrobat amb l’escalada en roca, després de molts anys de divorci involuntari. De fet, la primera represa amb la roca ha estat al lloc on ara fa més d’un parell de dècades ens va agafar la febre (la bogeria) per aquesta pràctica esportiva. Ha estat, doncs, com havia de ser; retornar al lloc de l’inici; recuperar les velles emocions viscudes; retrobar els paisatges i les persones que ens van fer vibrar i que, malgrat el pas del temps, continuen traspuant vida per tots els cantons. Siurana continua sent la “Meca” de la escalada esportiva en roca.

Siurana

Aquest matí, així ho hem pogut constar. Ho hem fet quan al bar del càmping del Toni Arbonès (i família: els pares, la nena i la Míriam) un escalador francès ens ha demanat per la previsió meteorològica. La primera reacció nostra ha estat respondre-li: Fatale! Certament, amb una barreja entre francès i italià mal xapurrejat. Ell, s’ha quedat una mica astorat, amb cara de perplexitat. Per sort, hem pogut mirar l’última hora a l’iPhone del Ramón i la cosa no estava pas tant magre. L’hem tranquil·litzat una mica i també a nosaltres mateixos. A banda del noi francès i el grup que l’acompanyava, hi havia, com sempre, altra gent d’arreu del món; americans, belgues, algun que altra “japo”, alemanys…

Un cafè amb llet i un croissant més enllà, (havent mirat la ressenya al llibre del bar) i després de preguntar pel Toni (que no hi era, estava obrint una via nova al costat del castell) agafem el cotxe, veient pel retrovisor la rialla amb una xic de malfiança del noi francès, que encara repetia, fatale! -per mi, que no ho ha acabat de veure gaire clar!

Castell de Siurana

Castell de Siurana

Seguim fins al pàrquing (al costat del castell) on l’ambient a aquella hora (cap a quarts de deu del matí) està força animat. Grups d’escaladors esmorzen; altres preparen el material; hi ha qui encara dorm a l’interior de les “caravan”. A dalt, el cel destapat però amb una certa tonalitat tirant a gris… un avís del que vindria després.

Enfilem el camí que porta cap a les vies. Veiem (amb certa sorpresa) que entre “tan el pa te el té com el paté” i “todo es color” hi ha un parell de presències humanes, a l’interior dels seus calents (imaginem) sacs de dormir, fent bivac. Ens costa d’imaginar com ha de ser dormir en aquesta rapissa, a pocs metres del penya-segat, amb una trentena de metres de caiguda lliure… I si tens una nit moguda? Potser és que anaven assegurats!

Pantà de Siurana

Pantà de Siurana

Seguint desfilant, hem passat per sota de la mítica “Trona”. Els espits, per cert, estaven una mica rovellats- Diuen, però, que encara hi ha qui de tant en tant l’encadena. Els més kraks, però, tiren més cap a “la Rambla” (9a+) o “golpe de estado” (9b) oberta el 2007 pel californià, Chris Sharma.

Nosaltres, més humilment, ens dirigim a Can Marges de Dalt. Volem reprendre el contacte amb la roca i, com en l’inici de qualsevol relació, cal anar a poc a poc, no fos cas que algú sortís esperitat. Arribem a Can Marges i no hi ha ningú. De conya! Podem triar… Per obrir escollim “fletxa directa”, un 5+ que conflueix a dalt, a la reunió, amb un 5 pelat, “fletxa”. Can Marges, és un bon lloc ideal per iniciar-se; la roca gris, molt compacta, ens ofereix una gran adherència als peus de gat. En algunes vies, però, els primers espits estan una mica alts del terra, i també passa que el grau pica una mica en alguns trams, entre el 5+ i el 6a. Val a dir que en aquesta primera escalada del nou cicle -podríem dir- tenim el privilegi d’estrenar corda (Roca, 9,8mm).

Josep

Josep

Ramón

Ramón

Sortim de primer, deixant a l’esquerra l’arbre i el marge que ens separen amb la “Fletxa” i iniciem una via, en principi, amb poca dificultat. Els anys d’absentisme, però, es deixen sentir… Primer, perquè el material, especialment l’arnès i la bossa de magnesi, no s’adapten tal i com ho feien fa alguns anys. Ara, una mica prets, fan la seva funció, però clamen als quatre vents aires nous. El Ramón estrena pràcticament tot el material; l’arnès, els peus de gats (una Boreal Joker, de mitja canya) amb uns cantos impecables, un casc, que més aviat farà servir poc, i un mosquetó de seguretat. Per cert, que hem vist que assegurar amb el vuit ja no està a l’ordre del dia, ara molts fan servir el sum o el grigi. De fet, també es feien servir abans, però el vuit encara no havia quedat obsolet, o relegat als ràpels. La teoria es confirma i al cap de poc, quan arriben un grup de nord-americans que es situen a la via del costat, efectivament, comprovem que fan servir el reverso, de Petzl.

Ramón a la Fletxa Directa, 5+

Ramón a la Fletxa Directa, 5+

Un cop encadenada la via, a dalt, un bell mosquetó, massa desgastat, ens recorda que en escalada qualsevol precaució sempre es queda curta. El Ramón prova la seva primera via, ho fa de segon, i malgrat alguna indecisió inicial, se supera a si mateix en un parell d’ocasions i encadena la via. Bloc! -diu, quan és a d’alt.

Josep a la Fletxa Directa, 5+

Josep a la Fletxa Directa, 5+

Mentrestant el nord-americans continuen escalant la zona exterior de Can Marges. Fan les tres vies que hi ha entre on som nosaltres i la zona on està prohibit escalar, pels nius d’àliga cuabarrada. (Per cert, mentre estic assegurant al Ramón, se’ns acosta ben a la vora un pit roig)

Josep encadenant Espit de Boira, 6a

Josep encadenant Espit de Boira, 6a

El gatorade ens recorda que encara tenim un cos que respon als estímuls, especialment, si son bons. Amb l’energia recuperada (i no és cap falca) fixem la nostra atenció cap a la via del costat. A la ressenya de la guia, feta pel Toni i la Míriam (la que hem pogut fullejar al bar del càmping) diu que es tracta d’un 6a “Espit de Boira”. Com en la majoria de vies de Can Marges, el primer espit està a gairebé un parell de metres del terra. La via, en general, es força assequible; hi ha moltes escletxes per progressar, tant en vertical com en horitzontal, i també unes quantes bones bústies que faciliten molt la progressió. Fem la via i, en acabar, decidim tornar a matxucar la “Fletxa directa” per fer una mica de braços… en una d’aquestes, però, la previsió (del temps) que havíem fet al començament a l’escalador francès es fa bona i comença a plovisquejar.

Decidim plegar el material i marxem. Ho fem amb el convenciment que ha estat un bon dia d’escalada i que aquest inici augura una bona continuïtat i moltes més jornades a prop de la roca. Al marxar, per cert, tornem a passar pel bar del càmping del Toni Arbonès i família i ens expliquen tot el “marron” amb el Refugi. Resulta que després de més de 18 anys els del CEC els han fet fora; que es veu que hi ha un “candidat a dit” de “guarda” per suplir el seu lloc (pregunteu a l’agrobotiga de l’entrada del poble o a l’hotel rural del final) Quedem perplexos en veure que fins i tot han hagut d’anar als tribunals… Descobrim que entremig de tot plegat també hi ha un càrrec polític. En fi, pels que hem vist néixer el refugi i coneixem tots els esforços que hi han esmerçat en tants anys el Toni i la Míriam, quedem una mica al·lucinats. Bé d’això, si de cas, en podem parlar un altra dia…

Però la nostra més gran descoberta encara estava per arribar:

Ulleres per assegurar sense aixecar el cap

Ulleres per assegurar sense aixecar el cap


Responses

  1. Im-presionante…
    Alguna foto hasta dá vertigo….

  2. Jeje, bueno. El compañero te asegura en caso de que caigas. Lo único que te has de buscar un compañero con el que no tengas “cuentas pendientes” porque “estás en sus manos” 😀

  3. Lloc molt fàcil per escalar, nomès els “principiants” trien aquest lloc. jajajaja

  4. Que cabron.. je, je. Que, t’animes a fer una sortideta? Per cert, era taronja el 127? Fa tants anys…

  5. […] tot just fa un any el Josep escribia el primer post d’aquest blog parlant del seu retrobament amb l’escalada i la meva incursió en aquest […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: